Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

Una trobada singular i
excepcional
Això dels concursos castellers
ve de lluny: el
primer fou el «Concurs
Regional» celebrat a
Barcelona el 1902 —al qual hi
assistiren les dues colles de Valls,
les úniques del moment—, tot i
que el que es considera l’iniciador
de l’època moderna se celebrà a
Tarragona el 1932. D’aleshores
ençà, començant per aquell primer
certamen tarragoní, els concursos
mai no han estat exempts
de debat, però han esdevingut un
baròmetre casteller i un component
específic de la seva projecció.
El concursos castellers dels anys
30 —promoguts, entre d’altres,
per Pau Casals— van néixer amb
la pretensió de posar en relleu la
renaixença que estava florint a
partit d’una trobada oberta a to-
tes les colles. Una trobada singular
i excepcional, cert, pel marc i pel
format, però també pel fet de reunir
un nombre de colles inusual
en les actuacions quotidianes i de
permetre veure reunides a plaça
camises que habitualment no actuaven
juntes.
El Concurs de Tarragona —
biennal i ininterromput des de
1980, que el 2014 realitzarà la
seva 25a convocatòria—, ha mantingut
aquesta singularitat i excepcionalitat,
i continua essent una
trobada única en el panorama casteller.
Ha servit per fixar característiques
tècniques que ara són indiscutibles
—a partir d’un consens
ampli, però també de la posició en
aquest sentit que li ha atorgat la
continuïtat— i ha posat damunt
la taula debats que han esdevin-
Josep Bargalló
Comissionat del la Biennal de Castells
«El Concurs de Tarragona és l’única oportunitat que tenen molts castellers
de participar activament amb la seva pròpia camisa en una actuació de la
gamma més alta»
gut fructífers —per punyents que
hagin estat en el seu moment—,
però sobretot per mantenir aquesta
funció d’aparador que no va lligat
a una colla concreta o a una celebració
festiva local i que reuneix
un nombre superior de colles i de
camises que cap altra actuació.
L’ampliació del nombre de colles
en la darrera edició ha subratllat
aquest component: tot i que
l’extraordinària expansió del fet
casteller impedeix, ara, reunir totes
les colles, el Concurs és l’única
oportunitat que tenen molts castellers
de participar activament i
amb la seva pròpia camisa en una
actuació en què es basteixen construccions
de la gamma més alta. Les
colles del més alt nivell es troben
—i no totes a la vegada— alguns
cops l’any, i de vegades acompan-
45