Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

68
exercicis amb els diversos aparells,
com la pera, la pera boja, el costal i
la corda.
En què consisteixen les sessions
d’entrenament?
Cada sessió es divideix en 3 fases:
1. Capacitatació física: exercicis
d’escalfament + estiraments + fons +
potència.
2. Capacitació tècnica: exercicis
tècnics + posicions defensives + tàctica.
3. Combat.
Integració social
L’esport de la boxa s’ha convertit
en una teràpia per a molts joves de
barris humils.
Per a molts la boxa no és un esport;
és una lluita cos a cos, violència gratuïta,
que s’assembla a l’eterna saga
de Rocky Balboa. Però per a aquells
que practiquen aquest esport és alguna
cosa més, és un estil de vida; una
manera d’escapar del dia a dia i el ring
la millor via d’escapament.
La boxa és en molts casos una
teràpia, especialment en barris humils.
La recompensa de molts joves que
abandonen el carrer, les drogues i la
mala vida per entrenar diàriament. La
disciplina que requereix aquest esport
de contacte és en molts casos una de
les millors maneres de centrar aquests
nois.
«No acceptem matons»
Però a més de ser una teràpia, la
salvació de nois que volen escapar
dels problemes que dóna el carrer, és
una professió. Tot i que encara a Espanya
no hi ha una afició que permeti
a aquests esportistes viure únicament
de la boxa, compaginen les seves feines
amb aquest esport i es converteixen
en autèntics professionals del
ring. «Un boxejador ho és des que es
lleva fins que se’n va a dormir, encara
que no pot prendre-s’ho a broma
i aprofitar-se de les seves qualitats.»
La força d’aquest esport, segons
els seus amants, resideix en el caràcter
del boxejador i en la forma com el
ring «t’atrapa» i t’allunya dels problemes.
Realment la boxa és una teràpia
per a molts nois; la majoria dels que
s’hi apunten són de barris marginals
i ho fan buscant una manera de sortir
de la seva rutina. Quan arriben al
Competició de boxa olímpica
Armando Ferreira «La Bestia», a la dreta, entrenant amb un dels
seus companys al Club de Boxa de Sevilla «Doming’s Hell»
gimnàs, des que entren per la porta
sabem què busquen i si s’ho prenen
com una forma d’aprendre a pegar al
carrer. Si no s’ho prenen seriosament
se’ls fa fora.
Un gimnàs de boxa no és un centre
de matons. A més de les hores
d’entrenament, la resta de la jornada
és una entrega diària, com la de qualsevol
altre esportista, que no acaba
amb un combat, sinó que continua
durant tota la carrera del boxejador.
Vocabulari bàsic
Assalts
La baralla està dividida en episodis,
els quals són anomenats assalts, coneguts
també pel vocable anglès rounds.
La seva quantitat està determinada
pel tipus d’esdeveniment que sigui. El
temps de cada un també és limitat. Els
episodis estan separats per un període
d’agrupament d’un minut de durada.
Les trobades de boxa van començar
a realitzar-se sense limitació
d’assalts. Van continuar en vint assalts
i després en quinze. Actualment
els campionats del món i continentals
es realitzen a dotze assalts, els campionats
amb títol nacional en joc són a
deu assalts, i els combats sense títol
en joc o amb algun títol de menor importància
es realitzen a quatre, sis, vuit
o deu assalts, segons es pacti.
En la boxa professional, els assalts
tenen una durada de tres minuts. En la
boxa amateur, fins al 31 de desembre
de 2008 els combats es realitzaven a
quatre assalts de dos minuts cadascun.
A causa d’una reforma del reglament
realitzada el 2008, la quantitat de
rounds i la durada de cadascun és la
següent:
• Homes sènior: tres assalts
de tres minuts cadascun (vigent
des de l’1/01/2009)
• Dones sènior: quatre assalts