Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

24
Terrassa
diumenge 4 de novembre
A Terrassa érem relativament
pocs per actuar a la plaça de
l’Ajuntament després que al matí
els Castellers de Cornellà ens
atorguessin, al programa Quarta
Ronda i a la colla en general, la
seva Camisa d’Honor, tota una
distinció que ens omple d’orgull
i que agraïm profundament, així
com l’acollida al Patronat de Cornellà
aquell diumenge en què, en
el marc de la seva Diada, van recuperar
el 5de7, cosa per la qual els
felicitem sincerament.
Mentrestant, els grallers havien
estat tocant a les matinades de
Terrassa, com molts cargolins sabíem,
i entre pluges disperses encetàvem
una diada en què tornàvem
a descartar coses més grosses. Hi
fèiem un 4de7 avorrit, tranquil, de
tràmit, un 4de7a molt tranquil i
avorrit i un 3de7 rodonet, avorrit
i tranquil. Dos pilars de 5 per acabar
i adéu-siau. La setmana havia
estat complicada, amb dues llenyes
a assaig el dimarts i la lesió el divendres
del Pau, dos titular a tots
els castells, en un accident fortuït
a la Closca, que ens feia gairebé
prendre comiat definitiu del 4de8.
I no gaire res més: els Castellers
de Terrassa descarregaven el pri-
T. G. M. T.
mer pilar de 6 de la seva història
al primer intent de forma magistral
i amb una gran expectació de
la plaça, més el 4de8, un 7de7 i
un id2de8f, signant la seva millor
actuació des del 95. Una diada que
es va fer una mica llarga, en què
vam igualar el nombre de castells
de 7 descarregats en una temporada,
i que al capdavall va ser massa
assequible per a la Colla, però no
hi havia gaires possibilitats d’anar
més amunt.
Vila de Gràcia
diumenge 18 de novembre
I acabàvem temporada els conspicus
Cargolins a la Diada dels
Castellers de la Vila de Gràcia,
amb el 3de7s i el 4de8 definitivament
descartats, així com el 5de7
amb agulla, pinxo de truita que
s’havia remenat però que finalment
s’ha quedat a la nevera, i per
molts anys. La cercavila sortia de
la plaça del Sol passant per Xiquets
de Valls i, finalment, entràvem a la
plaça de la Vila de Gràcia amb un
pilar caminant. Seguint la tònica
general de les darreres actuacions,
sense forçar gens, descarregàvem
5de7, 7de7, 4de7a i 2pde5. El
5de7 va pujar tremolós, molt xerrotejat
i sembla que malament de
mides, tot i que de fora estant es
veia prou bé: el tretzè de l’any, un
menys que al 2011. El 7de7, tot
i el xivarri, es va descarregar amb
moltíssima solvència, mentre que
el 4de7a va ser encara més tranquil.
Els graciencs ens convidaven
a un pica-pica i, en acabat, amb
un plugim amarador, ens colàvem
a Can Musons, el nou i flamant
local de Gràcia, a comentar la jornada
amb ells, participar en el seu
dinar de carmanyola i veure el Miquel
del Roig. I fins l’any vinent,
que sigui molt millor que aquest.
J. S.