Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

60
Joan Sanagustín
Sobre la música i els músics de castells
En els ambients de cultura popular, i particularment
del món casteller, és prou
conegut el fet que els castells s’aixequen
acompanyats del toc del castell, «no es poden
aixecar castells sense el toc». La versió del toc de
castells que es toca a les diades actualment ve de la
transcripció que en va fer Pau Casals en el dinar que,
el 18 d’octubre de 1900, li va oferir una colla d’amics
del Vendrell, que li van demanar d’escriure la solfa
del toc. Parlem de l’època d’or de la gralla.
Sens dubte, qualsevol expressió de cultura popular
hem de fer-la amb dignitat i si es tracta de fets musicals
amb més raó. Interpretar música en grup, igual
que els castells, requereix un entrenament, un estudi
i una disciplina perquè els resultats siguin dignes.
Centenars de persones que aixequen castells, persones
que comparteixen aquests moments, formen una
comunió difícil d’expressar, i la música, el toc, ha de
sonar amb dignitat i força, sense por i amb el bon
seny que ha de tenir qualsevol colla de grallers.
Sovint, els membres d’una colla de castellers no
acaben de valorar prou l’esforç permanent que representa
tocar un instrument musical, i en particular la
gralla i el timbal, i la cosa queda com un element secundari.
Això sí, si tens un mal dia i la cagues, segur
que se n’adonen.
«Anècdotes» a part, el grup de gralles i timbals
d’una colla de castellers ha de viure el moment i ha
de sentir-se part del castell que s’aixeca, i ha de complir
amb la seva funció, tocar el toc amb dignitat i
ajudar al fet col·lectiu d’aixecar castells.
Per tocar amb dignitat el toc de castells és necessari
un aprenentatge i un estudi de l’instrument, ja sigui
la gralla o el timbal, permanent i progressiu. Difícil-
Alumnes de l’Aula de gralla de TiC-Espluga Viva
en l’audició de final de curs 2011-2012
ment el primer dia que et poses una gralla a la boca
podràs tocar el toc. Per tant, com qualsevol instrument
musical, és necessari un temps d’aprenentatge
de l’instrument i una disciplina per aprendre a tocar
correctament. Sovint veiem exemples en colles en
què la música no ajuda gens el fet casteller, tot al contrari,
la descoordinació del grup, l’afinació deficient
i els sons de les gralles amb els timbals descompensats
i altres factors donen un resultat no digne i no
ajuden gens el castell que s’aixeca en aquell moment.
Qui comença a tocar la gralla o el timbal n’ha de ser
conscient, tenir paciència i formar-se perquè, quan
estigui preparat, ja podrà tocar amb la resta del grup.
El grup de gralles i timbals, per la seva part, també
ha de sonar bé i això també requereix un treball en
grup, assajos, prendre decisions, constància, regularitat
dels músics. Interpretar música, en aquest cas
el toc, en grup (cobla, banda, orquestra...) requereix
un estat que va més enllà de la formació personal:
formes part d’igual a igual de la resta de companys
i companyes del grup. Només amb una bona preparació
tècnica personal podrem fer que el grup soni
amb dignitat, i mitjançant l’assaig, el toc que sonarà
a plaça ajudarà a aixecar castells.
Interpretar música, el toc, és una disciplina que
no és immediata, necessita el seu temps, però alhora,
quan estàs preparat, et dóna sensacions difícils
d’explicar. I si això ho lliguem, en el nostre cas, a un
fet col·lectiu com és aixecar castells, les emocions que
corren per dins del cos són espectaculars.
Dins l’expressió «aixequem castells» ha de quedar
implícit que s’aixequen castells i que sona el toc amb
el mateix grau d’importància que la pinya, les crosses,
els dosos o l’enxaneta, «no es poden aixecar castells
sense el toc».