Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

4
diada de Festa Major. A l’aire es
respirava un ambient de gesta èpica,
la plaça plena de gom a gom
d’amics i veïns fent-nos costat,
nosaltres armats de faixa, camisa i
mocador i sobretot de la confiança
en el col·lectiu i de la certesa que
tots donaríem el màxim. Ens enfrontàvem
a la nostra bèstia negra
particular.
Concentració màxima, silenci
a la plaça, signes de complicitat
en tancar la pinya, ben quadrat
a la primera s’enfila el tronc, sonen
gralles, sona l’aleta, tenim la
bèstia, contenció, cal descarregarlo,
lluita per seguir treballant i no
començar a fer bots d’alegria, per
fi castell descarregat, esclata la joia
indescriptible a la plaça, tenim la
bèstia.
Un castell únic i irrepetible, un
castell que va ser molt més que un castell,
una vivència inoblidable.
«Ha estat un gran honor ser el president d’aquesta
colla. Heu sabut compensar amb escreix amb
satisfaccions i alegries els treballs i maldecaps
d’aquests anys»
Pot semblar que la història s’ha
acabat, allò de «i foren feliços i
menjaren anissos», però al món
de la colla les coses no van així.
El nostre final és «i foren feliços i
es dedicaren a domar la bèstia i a
buscar bèsties més grosses per enfrontar-s’hi,
no sense abans agrair
a tots els que dia rere dia ens feu i
ens heu fet costat; sense vosaltres
no ho hauríem aconseguit».
Ara, ja que molt probablement
aquestes són les últimes ratlles que
redacto com a president de la colla,
em prenc la llicència d’escriure
unes paraules de caire personal.
Primer de tot vull dir que ha estat
un gran honor ser el president
d’aquesta colla i que em dono per
molt ben pagat de tots els treballs,
maldecaps i esforços d’aquests
anys, que heu sabut compensar
amb escreix amb satisfaccions i
alegries. En segon lloc, també vull
agrair a tots els que m’heu fet costat
la vostra confiança i suport,
sense els quals de cap forma hauria
pogut desenvolupar la meva tasca
dins la colla, i molt especialment
a la meva millor amiga, companya
i mare dels meus fills, la Carme,
que s’ha empassat totes les
emprenyades i maldecaps, que ha
arribat on jo no arribava i que
sempre m’ha encoratjat a tirar endavant.
Gràcies.