Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

ons universitaris, ens llancem per
agafar el menjar i el beure, ja que si
no corres et quedes sense. Tot just
acabat de dinar, es reparteix més
beguda (aigua de València, pomada
i molta birra) i es fa animació
a càrrec de la colla amfitriona, per
a les convidades. Per exemple, a la
diada de Ganàpies, Jaume Barri
en va ser l’encarregat, i a la macrodiada
de Girona va venir com a
estrella convidada en Josmar.
Després de l’animació es fan gimcanes
etilicosexuals / eroticofestives,
que val a dir que són molt
divertides, i es poden arribar a
veure i fer coses inimaginables per
al teu equip.
A més, ens donen sopar i ens
porten en autocar a una discoteca
on s’allarga la festa fins a altes hores
de la matinada.
Experiència d’uns novatos
arreplegats
Les primeres impressions que
et formes del món casteller quan
entres a una colla convencional
no són ni de bon tros tan àmplies
com quan entres en una colla
universitària (el mode de vida
universitari és un món a part). I
és que ja ens ho van dir quan hi
vam entrar: «ara que entreu a Arreplegats,
aprendreu què són realment
els castells». Ara som més
conscients de la tècnica i l’esforç
que requereixen certs castells. La
nostra implicació ha crescut molt,
fins al punt que es podria dir que
la nostra vida gira al voltant, i entre,
castells. Hi ha setmanes en què
podem arribar a tenir fins a cinc
assajos i dues diades.
El paper del novato en una colla
universitària és molt més trans-
Jaume Barri al Poble-sec aquest 2012. Foto: J. S.
cendent i notori. Quan entres a
una colla convencional no notes
diferències entre una persona veterana
i algú nou (excepte l’entrega
de camises en el cas de Cargolins),
mentre que a Arreplegats hi ha
moltes tradicions i «proves» que et
recorden que ets novato.
El primer any novato
d’Arreplegats no comença en
els primers assajos a la no-gespa
(lloc on assagem, la gespa davant
d’Empresarials, herba que ja no
creix després de tants assajos), sinó
que es fa un sopar, el «Sopar del
Novato», on et presentes davant la
colla. També amb la teva generació
de novatos has de trobar un nom,
preparar una obra per a Perpinyà,
fer un actuació únicament novata,
dissenyar una samarreta (una que
duràs tu i l’altra que li donaràs al
teu padrí)...
El tema padrí es un tema important,
ja que serà qui et guiï dins
la colla i qui t’ensenyi el sentiment
arreplegat. També t’haurà de batejar
a la sortida anual de la colla a
Perpinyà (dura tres dies i dos nits).
Hi ha força polèmica respecte al
fet de tenir padrí o no tindre’n. Se
sent una pressió d’haver de buscar
un persona que t’hagi de servir
d’exemple per a tot el temps que
seràs dins la colla, i això fa que
la gent es doni massa presa per
triar-ne un i, tard o d’hora, molts
s’adonen que no han escollit correctament.
És evident que hi ha diferències
entre colles convencionals i universitàries,
són mons totalment
diferents, però hi ha una cosa que
les uneix i a la seva manera les fa
úniques, el més important, i això
són els castells, són les ganes de
pujar cada cop més alt, és el sentiment
que sents en tirar un nou
castell a plaça, és l’esforç, les ganes
i la il·lusió que t’envaeix quan veus
pujar cada cop més amunt la canalla
i veus l’enxaneta fer l’aleta, és
el sentiment de pinya, són les experiències
i nous valors que a poc
a poc junts anem creant i aprenent,
és la família i els amics que
vas fent. Hi ha gent de tota mena,
de tot arreu, de totes les alçades i
edats, però amb uns mateixos valors:
Força, valor, equilibri i
seny!
65