Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

No sé si vaig prendre
una bona decisió, no
va ser fàcil, suposo
que no tenia gaires
més opcions, si més no això és el
que m’agrada pensar. Si ho hagués
de tornar a decidir, no estic segura
de decidir el mateix. Deixar la canalla
a principis del 2012 no em
va fer gens de gràcia, el procés va
ser ràpid però molt estrany. Tants
assajos junts, tantes colònies, aletes,
actuacions, tallers, activitats,
abraçades, plors, rialles, sopars de
Nadal… Són tantes les emocions
que hem passat plegats… I de cop
i volta vaig veure que això s’havia
acabat.
Vaig entrar a la colla al setembre
del 2008, i al cap de poc més de
Mar Gual
Les rotllanes de la canalla
sempre tenen i tindran forma d’ou ferrat
mig any vaig tenir la sort d’entrar
a l’equip de canalla. Per tant puc
dir que, pràcticament, només he
viscut els castells amb vosaltres i a
través vostre; i això, canalla, creieume,
és el millor regal que em podia
endur. Ara ja fa quasi un any
que no formo part d’aquest gran
equip, La Canalla, però tot i així
encara sento una nostàlgia quan us
veig fent estiraments abans d’una
actuació, o quan us veig encara jugant
a l’assaig (d’acord us he vist
pocs cops perquè sovint arribo més
tard). És per això que, sempre que
puc, vinc i vindré a emprenyar-vos
una mica.
La majoria de gent que em coneix
em diuen que tinc poca memòria,
i raó no els hi falta. Per això
no deixa de sorprendre’m que,
encara avui, recordi alguns detalls
del dia que vaig haver de dir-vos
39