Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

40
que no podia seguir amb vosaltres,
que ja no podia seguir sent cap de
canalla. Ens vam asseure on estan
sempre les gimnastes. Allà al mig,
fent un rotllana, d’aquelles que
sempre us deia que més aviat era
un ou ferrat que no pas un cercle.
Diria que vaig ser bastant breu
amb l’explicació: «tinc una nova
feina bla bla bla», però quan em va
sortir la frase «ja no seguiré sent la
vostra cap» se’m va fer un nus a la
gola… Éreu molts, us volia mirar
a tots a la vegada i no podia, tenia
un malestar estrany, sort que de
cop i volta us vau llançar a sobre
meu fent una immensa muntanya
d’abraçades i el malestar va marxar.
Canalla, gràcies a tots, gràcies
de tot cor, no sabeu fins a quin
punt m’heu arribat a ensenyar co-
ses. Vull seguir-vos veient durant
molt i molt de temps en els assajos,
actuacions i derivats, i vull
seguir veient com creixeu, com
cada cop sou més bons castellers,
més bons homenets. Tot i la meva
poca memòria, no us oblidaré mai!
I no m’oblido del gran equip
de caps de canalla, el d’aquesta
temporada i el de les passades,
que m’han ensenyat tant i amb
qui he compartit tant de temps…
Reunions, valoracions, dies grisos
però també moltíssimes alegries.
Pels caps que ja no hi són, pels que
ho heu sigut i pels que ho seguireu
sent, gràcies. Gràcies per aguantarme
i per donar-me suport especialment
en aquesta decisió. Gràcies
des de la Gemma fins a la Júlia,
passant pel Lluís, el Pau, l’Iris,
l’Anna, la Mar Bono, l’Eugènia i
la Sara. I sí, també reconec que he
trobat a faltar una mica les vostres
reunions, però us haig de dir que
aquest article és per a la canalla,
per als caps ja us en faré un altre ;).
I canalla, no us preocupeu, que
sempre que pugui em colaré a les
vostres colònies!!!! ;)