Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

guns feien la becaina o la cervesa
per agafar forces per al pilar de
Santa Magda de tot seguit.
Cap a les set o les vuit de la tarda
o vespre, ens plantàvem novament
al Brillas, ple de gom a gom. S’hi
feien els balls típics, com el del Babau,
etcètera, i en acabat el seguici
començava a pujar xino-xano
mentre plantàvem amb diligència
pilarets aquí i allà. El mossèn ens
va atorgar magnànimament la llicència
d’entrar al temple de déu,
alabat sia tot, i vam poder fer-hi
l’ofrena tradicional iniciada per en
David fa un grapat d’anys. El pilar
va ser molt emotiu, més que altres
vegades, i molts en van sortir entre
sanglot i sanglot...
A fora, els Diables van dir els
seus versots, que enguany van
excel·lir per damunt d’altres anys,
tot i que van recitar menys diables
que altres vegades. Després que en
Vinyoles fes veure que llegia El
Pont cagant a la tassa, l’Isaac re-
J. S.
T. G.
cordava en Pau i, finalment, cada
cargolí enfilava cap a la seva closca
particular a rumiar pel seu compte
com havia anat una primera meitat
de temporada marcada per les
patacades i com ens aixecaríem al
setembre amb pulsió elèctrica.
59
J. S.