dones1931-1939

1931-1939
102
LES DONES D’ESQUERRA
president de la Generalitat i els membres de la Diputació de Catalunya que, encara que
només sigui per aquesta vegada, deixin intervenir les dones en una votació, fins sembla
que no fóra una cosa gaire difícil l’arrenjar-ho.
Sabem que un grup de noies es proposa recollir signatures femenines «pro-Estatut». Si
hem de parlar francament, direm que no ens plau gaire aquesta mena de denominació
dels sentiments; se n’ha fet tant d’abús! Ultra això, hi ha que aquesta recollida de signatures
té un matís sentimental, i anònim que, encara que faci bonic no és escaient ara. Si
aquestes mateixes signatures que es proposen recollir, en lloc d’ésser filles d’un espontani
impuls femení fossin demanades pel Govern de la Generalitat, ja fóra una altra cosa; ja
no tindria aquell matís que dèiem, sinó que, ben altrament, tindria consistència de referèndum
i podria sumar-se a la votació popular de l’Estatut.
Nosaltres, doncs, demanem al venerable president de la Generalitat de Catalunya, del
patriotisme del qual no podem dubtar, que si ell creu convenient l’aportació de la voluntat
femenina a l’Estatut, vulgui decretar que ja que el cens electoral femení no està format,
les dones que estiguin d’acord amb l’Estatut puguin estampar la seva signatura (amb anotació
del domicili, i el número de la cèdula o bé alguna referència d’un document acreditatiu
de la seva personalitat), a uns plecs destinats a aquest fi i que serien exposats durant
uns dies, a llocs determinats de cada població, i als quals serien tramesos a la Generalitat
junt amb les actes del plebiscit.
Si en un moment d’exaltació sentimental les dones de Catalunya aplegaven dues centes
mil signatures, és d’esperar que en un moment de màxima exaltació patriòtica el nombre
seria enormement augmentat. T