dones1931-1939

1931-1939
80
LES DONES D’ESQUERRA
publicacions com Companya, La Rambla,
La Nau, Meridià, Diari de Catalunya
—òrgan d’Estat Català, del qual arribà a
ser-ne directora— i Diari de Barcelona. El
novembre de 1937 fou elegida vocal del
Comitè Executiu de la Unió de Dones de
Catalunya. Amb altres escriptors, fundà
el Grup Sindical d’Escriptors Catalans
del Sindicat d’Arts Gràfiques de la CNT.
La seva aparició pública en el camp
de les lletres va ser el 1925, amb la col·
laboració a la revista La Dona Catalana.
Inicià la carrera com a escriptora amb
la novel·la Joana Mas (1933). Després va
publicar dos opuscles, La revolució moral
(1934) i El 6 d’octubre i el 19 de juliol
(1937), que reflecteixen el seu compromís
cívic i polític. Durant la Guerra
Civil encara va donar a conèixer una altra
novel·la, La peixera (1938).
A la fi de la guerra s’exilià amb la seva
família a França, a Tolosa de Llenguadoc
i Roissy-en-Brie, on conegué el que seria
el seu company sentimental la resta de
la seva vida, el poeta Agustí Bartra, amb
qui tingueren dos fills. El 1941, després
de viatjar per Cuba i la República Dominicana,
s’establiren a Mèxic, on treballà
com a traductora d’anglès i de francès
al castellà, i on col·laborà en les revistes
Catalunya, Germanor, Lletres, La Nostra
Revista i Pont Blau. Tanmateix, durant
aquests trenta anys de confinament només
va poder publicar els relats Via de
l’est (1946) i El nen blanc i el nen negre
(1947), juntament amb la seva obra més
reconeguda, Crònica de la vida d’Agustí
Bartra (1967, ampliada el 1980 i el 1990).
El 1954, a l’edició dels Jocs Florals de
la Llengua Catalana a l’exili celebrats a
São Paulo, va guanyar el Premi Manuel
Rocamora amb Els nou barons de la
fama.
Quan retornà a Catalunya, el gener de
1970, va treure a llum una bona part de
la seva producció: l’assaig L’obra de Bartra
(1975), els llibres per a infants El meravellós
viatge de Nico Huehuetl a través
de Mèxic (1974), A Becerola fan ballades
(1978), Pinya de contes (1980) i Les aventures
d’una pota de ruc i altres contes
(2001), els reculls de narracions El país
de les fonts (1978) i El llibre d’Eli (1982)
i les novel·les Res no és veritat, Alícia
(1984) i Aquest serà el principi (1986), a
més de les Cartes a l’Anna Murià de Mercè
Rodoreda (1985).
Va exercir de nou el periodisme en
revistes i diaris com Cavall Fort, Tretzevents,
Serra d’Or, Oriflama, La Vanguardia,
Avui...
Instal·lada a Terrassa des del 1971,
hi visqué la resta de la seva vida, col·
laborant des de la dècada del 1990 amb
una secció fixa als diaris locals L’Actualitat
i El 9 Nou. També col·laborà al suplement
La Jornada Semanal —del diari
mexicà La Jornada— dirigit pel seu fill,
l’antropòleg Roger Bartra.
Durant la seva carrera com a escriptora
va rebre diferents premis: va guanyar
la Copa Artística, el Premi de Prosa
als Jocs Florals de la Llengua Catalana
celebrats a Mèxic el 1942; el 1973 el Premi
de narració de Cassà de la Selva, pel
conte La finestra de gel; i el Premi Josep
Maria Folch i Torres per la novel·la El meravellós
viatge de Nico Huehuetl a través
de Mèxic; i el 1978, el Premi Recull per la
narració Conversa ran del mur gris.
El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi
i el 1999 va cedir l’arxiu del seu marit a
la ciutat de Terrassa. Va ser sòcia d’honor
de l’Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana.
L’any que va morir van sortir editats
Quatre contes d’exili (2002) i, pòstumament,
Reflexions de la vellesa (2003). T