dones1931-1939

Encarnació Miquel i Girbau
m Barcelona, 26 d’abril de 1907
H Barcelona, 27 de maig de 1978
1931-1939
76
LES DONES D’ESQUERRA
Escriptora i propagandista.
Va iniciar la seva activitat política a
Acció Catalana, partit que després de la
reunificació amb Acció Republicana de
Catalunya, es va presentar a les eleccions
municipals de 1931 amb el nom de
Partit Catalanista Republicà. Els mals resultats
obtinguts, quedant fora de l’Ajuntament
de Barcelona, posaven en entredit
el projecte del partit. Així, es va anar
produint un progressiu acostament dels
sectors més progressistes cap Esquerra.
En aquest sentit, Encarnació Miquel ja
va demanar el vot pel partit de Francesc
Macià i Lluís Companys a les eleccions
al Parlament de Catalunya de la tardor
de 1932, les primeres un cop aprovat l’Estatut
de Núria, amb un article publicat a
La Humanitat titulat «Dreta o Esquerra.
Dones, les eleccions s’acosten...».
A Acció Catalana ja destacava com a
propagandista, una tasca que mantingué
en el si de la Secció Femenina d’Esquerra
Republicana de Catalunya. En
aquest àmbit, cal destacar els articles
d’opinió publicats a La Humanitat i Companya.
Va ser una de les entrevistades
per La Humanitat el febrer de 1933 en el
marc d’una enquesta per copsar l’opinió
de les dones sobre el sufragi femení.
De formació, secretària administrativa,
professionalment va col·laborar amb
premsa, sobretot a les pàgines de cultura
de La Rambla. A finals de 1932, va
obtenir una plaça d’escriventa a l’Ajuntament
de Barcelona, una tasca que va
complementar amb la feina de traductora.
Cal destacar la traducció d’Ariana.
Una noia russa, de Claude Anet —pseudònim
de l’escriptor suís nacionalitzat
francès, Jean Schopfer—, un llibre que
suscità certa polèmica en el recorrent
debat entre l’art i la moral.
L’agost de 1936, ja en plena Guerra Civil,
es va adherir a la recent creada Agrupació
d’Escriptors Catalans, entitat que
aglutinava bona part dels intel·lectuals
fidels a la República que tenia l’encàrrec
de la Generalitat d’organitzar el sector
editorial.
Després del conflicte es va exiliar a
Cuba, instal·lant-se a l’Havana. El mateix
1939 es casà amb el periodista i exregidor
a l’Ajuntament de Barcelona Vicenç
Bernades. El 1940 va néixer el seu primer
i únic fill, Jordi.
Durant els anys d’exili es va dedicar al
negoci de la compra-venda immobiliària,
alhora que va mantenir el lligam amb la
comunitat catalana a Cuba freqüentant