You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Encarnació Miquel i Girbau<br />
m Barcelona, 26 d’abril de 1907<br />
H Barcelona, 27 de maig de 1978<br />
1931-<strong>1939</strong><br />
76<br />
LES DONES D’ESQUERRA<br />
Escriptora i propagandista.<br />
Va iniciar la seva activitat política a<br />
Acció Catalana, partit que després de la<br />
reunificació amb Acció Republicana de<br />
Catalunya, es va presentar a les eleccions<br />
municipals de 1931 amb el nom de<br />
Partit Catalanista Republicà. Els mals resultats<br />
obtinguts, quedant fora de l’Ajuntament<br />
de Barcelona, posaven en entredit<br />
el projecte del partit. Així, es va anar<br />
produint un progressiu acostament dels<br />
sectors més progressistes cap Esquerra.<br />
En aquest sentit, Encarnació Miquel ja<br />
va demanar el vot pel partit de Francesc<br />
Macià i Lluís Companys a les eleccions<br />
al Parlament de Catalunya de la tardor<br />
de 1932, les primeres un cop aprovat l’Estatut<br />
de Núria, amb un article publicat a<br />
La Humanitat titulat «Dreta o Esquerra.<br />
Dones, les eleccions s’acosten...».<br />
A Acció Catalana ja destacava com a<br />
propagandista, una tasca que mantingué<br />
en el si de la Secció Femenina d’Esquerra<br />
Republicana de Catalunya. En<br />
aquest àmbit, cal destacar els articles<br />
d’opinió publicats a La Humanitat i Companya.<br />
Va ser una de les entrevistades<br />
per La Humanitat el febrer de 1933 en el<br />
marc d’una enquesta per copsar l’opinió<br />
de les dones sobre el sufragi femení.<br />
De formació, secretària administrativa,<br />
professionalment va col·laborar amb<br />
premsa, sobretot a les pàgines de cultura<br />
de La Rambla. A finals de 1932, va<br />
obtenir una plaça d’escriventa a l’Ajuntament<br />
de Barcelona, una tasca que va<br />
complementar amb la feina de traductora.<br />
Cal destacar la traducció d’Ariana.<br />
Una noia russa, de Claude Anet —pseudònim<br />
de l’escriptor suís nacionalitzat<br />
francès, Jean Schopfer—, un llibre que<br />
suscità certa polèmica en el recorrent<br />
debat entre l’art i la moral.<br />
L’agost de 1936, ja en plena Guerra Civil,<br />
es va adherir a la recent creada Agrupació<br />
d’Escriptors Catalans, entitat que<br />
aglutinava bona part dels intel·lectuals<br />
fidels a la República que tenia l’encàrrec<br />
de la Generalitat d’organitzar el sector<br />
editorial.<br />
Després del conflicte es va exiliar a<br />
Cuba, instal·lant-se a l’Havana. El mateix<br />
<strong>1939</strong> es casà amb el periodista i exregidor<br />
a l’Ajuntament de Barcelona Vicenç<br />
Bernades. El 1940 va néixer el seu primer<br />
i únic fill, Jordi.<br />
Durant els anys d’exili es va dedicar al<br />
negoci de la compra-venda immobiliària,<br />
alhora que va mantenir el lligam amb la<br />
comunitat catalana a Cuba freqüentant