dones1931-1939

15 El divorci és immoral?
Lola de Can Palet
L’Acció, 7 d’abril de 1933
De la disposició o de la Llei de la qual han pretès treure’n més partit els reaccionaris, és
indiscutiblement, de la què estableix el divorci.
Els cavernícoles no han parat ni un moment —en les esglésies, en llurs conferències, en
llurs converses particulars, etc., etc. de volguer convéncer els ciutadans —amb preferència
les ciutadanes—, de què aital Llei era poc menys que l’instauració d’un prostíbul nacional.
No fou un bisbe que digué que «el matrimoni civil era una «bagarraneria»?
L’immoralitat del divorci ha estat i és, per ells, un tema del qual han procurat treure-li
tot el suc, malgrat no tenir-ne una gota.
Pels nostres catòlics, la moral no és una qüestió de fons, sinó de forma. Per ells, tot es
conclou en la presentació, en allò que de teatral pugui tenir l’assumpte.
Fem-ne, sinó, un petit anàlisi:
Heus ací una parella que van a rebre el sagrament del matrimoni creguts que, amb ell,
trobaran el màxim de felicitat o benestar possible. Més un temps, més o menys llarg, després
els caràcters no congeníen; la naturalesa, les aficions, la particular idiosincràsia de
cada ú, topen, com elements antitètics, i, aleshores, la ruptura íntima és inevitable. Bé. Seguit
el concepte de la moral dels nostres catòlics, la suposada parella ha de proseguir la
seva vida prescindint, en absolut, de totes les faltes esmentades, com si aquestes no fossin,
tanmateix, la gènesi d’una vida rectilínea i perfectament moral.
No cal, segons els nostres vells moralistes, tenir en compte que, des que el trencament
moral és un fet, la vida íntima s’ha fet impossible; de què l’amor ha fugit per complert
d’aquella parella; de què si segueixen vivint junts, l’un o l’altre, o tots dos, ha de sacrificar
el seu cos a uns actes dels quals n’està absent l’esperit per complert, i que precisament,
des d’aquell moment dóna principi a l’immoralitat, a la prostitució.
Si no és així, voldria dir-me algú què és prostitució?
I després també pot venir que no tenint o no trobant en el sagrament del matrimoni
—vincle indisoluble— aquella felicitat que havien cregut, un i altre la cerquen fora d’ell. En el
mercat de la carn comprant l’un i venent l’altre.
Però tot això no els esvera tant com el divorci. Aquesta possibilitat d’excés de compra
i venda de carn blanca, no els subleva tant la consciència, com la sinceritat del divorci, de
la desunió dels éssers que es varen equivocar. Allò més important per ells, pels nostres
catòlics, és que es tinguen el compte necessari a donar el menys escàndol possible, no en
va podem exclamar que «pecat amagat és mig perdonat».
Entre dos éssers que, veient-se defraudats, tenen la sinceritat de reconèixer-ho, anant
cada ú a refer la seva vida de cara a la llum, amb la veritat al rostre; i aquells altres, d’ells
1931-1939
125
LES DONES D’ESQUERRA