dones1931-1939

Justa Goicoechea i Mayayo
m Mallén, 4 de setembre de 1896
H L’Hospitalet, 23 de novembre de 1973
1931-1939
70
LES DONES D’ESQUERRA
cp
Treballadora tèxtil i política.
Va néixer a Mallén, a la comarca aragonesa
de Cinco Villas. Florentino Goicoechea,
el seu pare, republicà radical,
va ser alcalde de la població fins que hagué
d’emigrar amb la família a causa de
les pressions dels cacics locals. Arribaren
a Catalunya el 1908 i s’instal·laren a
la zona de la Mare de Déu del Port de
Barcelona, on el seu pare entrà a treballar
com a pesador, a la pedrera del Clot
de Can Tunis.
Autodidacta de formació —va ser escolaritzada
a l’Aragó només fins als dotze
anys—, va aprendre a llegir i a parlar en
català fins al punt que convertí la seva
llengua d’adopció en la d’ús habitual. El
1915 entrà a treballar al tèxtil, al Prat Vermell,
a la mateixa zona de la Mare de Déu
del Port. Allí va conèixer Jaume Puerto,
amb qui es casà el 1918 a la parròquia de
Santa Maria de Sants. I el 1919 va néixer
la seva única filla, la Mercè. Un any abans
havia començat a treballar a la fàbrica
tèxtil de Can Pareto, al barri de Santa Eulàlia,
de l’Hospitalet, en el qual arribà a
ser cap de la Secció de Dones. El 1927 la
família Puerto i Goicoechea es traslladà
a viure a Santa Eulàlia. El 1928 va entrar a
treballar a la fàbrica tèxtil Tintes i Aprestos
sa. Minguell, a Sants. I del 1930 fins a
la fi de la Guerra Civil treballà a la fàbrica
tèxtil A. Cantí, al Poble Nou, fent feines
d’embalatge.
El 1931, arran de la proclamació de la
República, s’adherí a Esquerra i començà
a militar activament al Centre del Districte
Tercer de Santa Eulàlia, en el qual
destacà ràpidament. A les eleccions municipals
del 14 de gener de 1934 fou l’única
dona que formà part de la candidatura
d’Esquerra esdevenint la primera
regidora de la història de l’Hospitalet.
Acabada la Guerra Civil, va ser empresonada
per la seva militància política. Va
passar tres anys a la presó de les Corts,
mentre esperava el judici, tot i que més
tard va ser absolta sense càrrecs. Però
tan bon punt en va sortir amb la llibertat
condicional, li fou prohibit treballar fins
al 1943, any en què es reincorporà a la indústria
tèxtil del Poble Nou, ara nomenada
Medir SA. Tot i així, es té constància
que, almenys, fins al desembre de 1948
havia de presentar-se mensualment a
la Junta Local de Libertad Vigilada i que,
fins al final dels anys seixanta, se la continuava
controlant mitjançant visites periòdiques
al seu domicili.
El 1956 es jubilà, a l’edat de 60 anys.