dones1931-1939

9 El sufragi femení
Maria Dolors Bargalló
L’Opinió, 22 de maig de 1932
D’uns dies a aquesta part s’han aixecat algunes veus femenines que a grans crits demanem
que no els sigui escamotejat el vot que les Constituents han concedit a la dona del
territori de la República.
Aquestes dones que convoquen assemblees, que donen conferències en tots els tons i
escriuen articles desesperats, no tenen en compte la lentitud de la màquina burocràtica i
creuen que confeccionar un Cens femení és cosa de pocs dies i que fer un Cens és igual
que organitzar un plebiscit com el que vàrem organitzar per a l’Estatut.
Aleshores encara que no ho semblés i que nosaltres no teníem cap necessitat de saber
si aquella dona estava o no dintre de cap llei, ni de cap Cens, vàrem haver de fer en poc
temps una feina esgotadora —ho conec perfectament perquè també vaig participar en la
tasca d’organització, encara que no en poca escala,— però ara no es tracta que unes dones
estusiastes signin en un plec, sinó que ha d’emprendre’s de cap i de nou la formació
d’unes llistes completament legals i comprovades, ço que portarà una feina tan fantàstica
i difícil com potser molts dels que avui criden no poden imaginar.
Cal tenir en compte que la dona estava completament arreconada i no s’havia fet absolutament
res perquè pogués en una data llunyana o propera emetre el seu vot.
No hem de deixar de banda les dificultats que tot aquest afer presenta als homes que
han de posar-lo en pràctica. No es pot de cap de les maneres acceptar la suggerència feta,
per unes dones que segurament dutes per llur bona voluntat, però ignorant potser totes
les dificultats del tràmit, proposaren en una reunió de militantes en molts diferents i diversos
partits polítics, d’oferir uns equips de dones que tinguessin cura de confeccionar-lo,
dient-nos que elles tenien ja molts plecs plens.
Nosaltres, les dones d’Esquerra Republicana de Catalunya que lluitem amb tota la nostra
ànima per l’obtenció de la màxima llibertat en les reivindicacions femenines, que anem,
també, de poble en poble i de vila en vila, dient a les nostres germanes el desig sincer i
ferm que tenim de veure-les compartir amb nosaltres la lluita i la responsabilitat de l’hora
present, que els parlem d’emancipacions i de lleis que han de dictar-se indefectiblement
per a posar la dona en igualtat de drets que l’home, creiem també, no obstant, que fins que
el dit Cens, com molt bé ha dit el nostre venerable President Sr. Macià, no estigui completament
confeccionat, no podrem emetre el nostre sufragi.
Quan s’estava discutint el vot femení a les Constituients, fórem les primeres a demanar
que ens fos concedit aquest dret de ciutadania que avui no se’ns nega, com no se’ns
ha dit tampoc mai que seria denegat el tal dret, sinó que s’ajorna lògicament per a quan
legalment poguem votar per a tenir ja les llistes de dones que poden votar i estan capaci-
1931-1939
113
LES DONES D’ESQUERRA