f 7 març 1937 Barcelona. Plaça Monumental Maria Dolors Bargalló, dirigent feminista d’Esquerra, intervenint en el gran míting celebrat amb motiu del «Dia de Madrid» i del «Dia Internacional de la Dona Antifeixista». Brangulí · ANC/FB 26 LES DONES D’ESQUERRA 1931-<strong>1939</strong>
Maria Teresa Gibert, a «Indisciplines, no!!!», es pronunciava contra la formació de seccions femenines tant a l’interior d’Esquerra com en qualsevol partit polític en general. Afirmava que les seccions femenines no eren positives perquè creaven la separació entre els dos sexes i, per tant, eren inadmissibles. Veia més adequat que a dins de cada entitat es treballés d’acord amb la ideologia del partit amb la finalitat de desvetllar aquelles figures femenines que havien restat invisibles fins al moment. I aleshores, algunes dones portarien la seva veu com a representant en una reunió comarcal o com a delegada en un Congrés: «Ni «Seccions Femenines» ni organismes femenins a base de compenetració d’idearis que hagin d’actuar al marge de l’altre sexe. Les qui repudiïn la «barrera» de la «Secció Femenina», no poden menys que repudiar a l’ensems aquest Organisme antidemocràtic que hauria d’elegir-se forçosament en una votació de segon grau. »Militants, i rés més que militants! Altrament hom hauria de considerar aquesta pretensió com una indisciplina, i la indisciplina té sancions.» Rosa Maria Arquimbau, a «Seccions Femenines?», es plantejava el paper de les seccions femenines dins els partits polítics, tot argumentant que havien esdevingut una necessitat, però remarcant també els problemes que aquestes seccions suposaven ja que la militància correcta seria l’estar en el si dels partits en un pla d’igualtat amb els companys homes: «Però Seccions femenines? Malgrat totes les nostres propagandes, les nostres actuacions, les nostres recomanacions perquè es constitueixin, no som massa del parer de fer separacions de sexe […]. »L’ideal [no] seria formar-nos en seccions femenines, sinó formar-nos en seccions mixtes amb ells. Anar amb ells. Però en aquest cas caldria que la llur consideració fos sincera i ens volguessin reconèixer intel·ligència sense massa temors […]. »[…] i jo crec que les dones totes, de tots sectors socials, de totes les edats, totes les que hem entrat en bloc per primera vegada a fer ús d’un sufragi que ens era negat, d’un dret que ens era privat d’exercir, tenim l’obligació de veure quins són els nostres deures, de fer-nos càrrec de les realitats, de voler ésser ciutadanes conscients.» I a partir d’aquí continuen aquesta argumentació en molts d’altres articles, com per exemple en «El vot femení», de Maria Teresa Gibert, el qual expressava la necessitat que les dones emetessin el seu vot en les eleccions municipals del gener de 1934, fos quin fos el document d’identitat femení que es requerís i malgrat els problemes que havia interposat un representant de la USC al Parlament de Catalunya; i també Maria Teresa Gibert a «L’obra a consolidar», en el qual afirmava la necessitat d’acabar de consolidar l’organització de les dones d’esquerra a Catalunya perquè lluitessin juntament amb els homes; i, a més a més, de Maria Teresa Gibert també, «Els perills de la dona en la política», «Una obra social a realitzar», «La realitat femenina», i els textos de moltes altres afiliades que van completant tot aquest corpus teòric que s’ha començat i que deixa oberta una nova línia d’investigació. Durant aquest període, les afiliades a Esquerra es plantegen quins han d’ésser els objectius per aconseguir per a la política femenina. Pensen també en la dona com a afiliada a un partit polític i col·laborant activament en totes les seves tasques. Es pronuncien sobre el fet que les seccions femenines dins dels partits polítics havien esdevingut una necessitat. Però, tot seguit, es pronuncien en contra de la formació d’aquestes mateixes seccions femenines, perquè consagren una diferenciació entre els dos gèneres, quan el que calia era que treballessin amb absoluta igualtat amb els seus companys homes de partit. Així, successivament, van ampliant la seva temàtica objecte d’estudi. T 1931-<strong>1939</strong> 27 LES DONES D’ESQUERRA
Change language