Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Anna Murià i Romaní<br />
m Barcelona, 26 d’abril de 1904<br />
H Terrassa, 27 de setembre de 2002<br />
AHCT<br />
Escriptora.<br />
Filla del periodista Magí Murià i Torner<br />
i germana de Josep Maria Murià i Romaní.<br />
Va rebre el primer ensenyament<br />
a l’escola francesa de les religioses de<br />
les Dames Negres. Va estudiar comerç,<br />
comptabilitat i anglès a l’Institut de Cultura<br />
i Biblioteca Popular de la Dona (1918-<br />
24) i va fer uns cursos nocturns a l’Ateneu<br />
Enciclopèdic Popular (1932-36). El<br />
1921 va començar a treballar com a secretària<br />
en diverses empreses i institucions.<br />
Força activa políticament, va militar a<br />
Acció Catalana, des d’on, el 1930, participà<br />
en les campanyes per l’alliberament<br />
dels implicats en el Complot de Garraf.<br />
El mateix any, a instàncies d’Anna Maria<br />
Martínez-Sagi, va ser escollida secretària<br />
del Club Femení i d’Esports.<br />
El 1932 s’afilià a Esquerra col·laborant<br />
en la recollida de signatures a favor de<br />
l’aprovació de l’Estatut de Núria. El maig<br />
del mateix any va signar les Bases per<br />
a la Constitució d’un Front Únic Femení<br />
Esquerrista, formant part del seu Comitè<br />
Central amb el càrrec de vicepresidenta<br />
segona.<br />
Durant la campanya de les eleccions<br />
del novembre de 1933, va participar com<br />
a oradora en catorze mítings, essent el<br />
més important el míting electoral femení<br />
organitzat per la Secció Femenina<br />
d’Esquerra el 13 d’octubre al Coliseu<br />
Pompeia de Barcelona.<br />
El 13 de gener de 1934 va signar «Un<br />
manifest a les dones catalanes», en el<br />
qual les dones d’Esquerra, del Partit Radical<br />
Federal Democràtic, d’Acció Catalana,<br />
de la Unió Socialista de Catalunya<br />
i del Partit Republicà Radical Socialista<br />
Català feien una crida a totes les ciutadanes<br />
catalanes perquè es pronunciessin<br />
a favor de l’opció republicana i en<br />
contra de les opcions de dretes i monàrquiques<br />
a les eleccions municipals de<br />
l’endemà.<br />
Després dels Fets del Sis d’Octubre<br />
de 1934 participà en les campanyes per<br />
l’alliberament dels empresonats.<br />
El 1936 va ingressar a Estat Català en<br />
el moment d’ésser refundat, organització<br />
de la qual va ser elegida membre del<br />
Comitè Central el 1938.<br />
Des del 1934 treballà com a auxiliar a<br />
les Oficines del Servei d’Extensió d’Ensenyament<br />
Tècnic de la Generalitat.<br />
Durant la Guerra Civil fou nomenada<br />
secretària de la Institució de les Lletres<br />
Catalanes; alhora que col·laborà a<br />
1931-<strong>1939</strong><br />
79<br />
LES DONES D’ESQUERRA