dones1931-1939

27 A una dona de l’altre costat
Llum Valls
La Humanitat, 12 de juny de 1938
Lluitem en defensa de la teva llibertat! Quan les dones d’arreu del món treballen per a alliberar-se
de la incultura i de l’opressió a què foren sotmeses, tu, dona facciosa romans indiferent.
Veus indiferent o amb complaença com et consideren una joguina sense intel·ligència,
sense ànima, no t’importen les humiliacions ni els insults, i transigeixes quan el món procura
reivindicar-te.
La teva actitud és vergonyosa, indigna de la teva categoria de dona.
Veus que aquests homes amb qui convius assassinen, destrueixen impunement. No es
desvetlla la teva sensibilitat davant d’aquests crims monstruosos? Si romans freda com
ells, has perdut la teva característica d’ésser humà. Ets un rebuig de la societat que cal exterminar
amb duresa.
La societat que t’envolta, està mancada de dignitat, d’ideal, viu amb l’única finalitat
d’esclavitzar, de sotmetre els pobles lliures i conscients, i, tu, dona en la qual s’han representat
les més belles qualitats, accedeixes a què es cometin aquests atemptats contra la
dignitat humana.
Si dones, infants i vells cauen víctimes de la metralla que llancen els invasors, «ho tolero
—em diràs, perquè no volen rendir-se».
Aleshores et contestaré: és que tu pots concebre la rendició d’uns pobles lliures, sobirans
dels seus propis destins, a l’estranger desitjós d’acumular riqueses? És que tu pots
consentir veure trepitjada la terra mare per sabates de forasters injuriosos? És que no
sents les ofenses que es fan a la teva, en el teu propi ésser?
La dona antifeixista no té la teva moral. Prefereix la mort, el dolor que avui l’embolcalla
a sucumbir tan indignament. La seva dignitat no aguanta ofenses. Defensarà la magnífica
llibertat que ha aconseguit.
La imatge d’una religió, potser et detura?
No t’ofenguis. Amb aquests mots et descobreixes com a fanàtica seguidora d’unes doctrines
que els seus mateixos divulgadors no segueixen. Aquesta religió que et sotmet no és sinó
l’instrument, el lligam amb què desvergonyits opressors volen subjectar-te a la vella tradició.
L’esperança d’un paradís fa de la teva vida un infern. En voler complir unes lleis, fa que
trepitgis els més elementals preceptes de la justícia.
Descobreix la teva veritable personalitat. Ets un ésser inconscient.
Només una esmena de la teva conducta pot retornar-te, fer-te retrobar els conceptes
que voluntàriament has oblidat. Si ho aconsegueixes coneixeràs la glòria de viure que avui
menysprees. T
1931-1939
151
LES DONES D’ESQUERRA