dones1931-1939

Aurora Bertrana i Salazar
m Girona, 29 d’octubre de 1899
H Berga, 3 de setembre de 1974
aga
Escriptora i musicòloga.
Ja des dels primers anys de la seva
vida compaginà el gust per la música i
la literatura. Començà els estudis generals
i de música a Girona i, temps després,
els amplià a Barcelona —estudià a
l’Acadèmia Ainaud i seguí els cursos de
solfeig de l’Escola Municipal de Música.
Col·laborà amb l’Associació Protectora
de l’Ensenyança Catalana i va donar
classes a l’Institut de Cultura i Biblioteca
Popular de la Dona, entitat fundada
el 1909, que dirigia Francesca Bonnemaison.
El 1923 marxa a Ginebra per estudiar
a l’Institut Delcroze, un cop solucionats
els problemes burocràtics que l’obligaren
a treballar de concertista en un hotel,
de mainadera o a la ràdio de Ginebra
per tal de costejar-se l’institut i l’estada.
El 1925, ja casada amb l’enginyer suís
Denis Choffat, abandonà la música i es
decantà per la literatura. Matriculada de
literatura francesa i grecollatina a la Université
de Genève, va escriure la sèrie
de cròniques «Impressions d’una estudianta»,
publicades a La Veu de Catalunya.
El viatge del matrimoni a Tahití el 1926
va marcar la seva trajectòria. Des de Papeete,
enviava a Barcelona articles a la
revista D’Ací i d’Allà. Fruit d’aquella experiència
de tres anys a la Polinesia són
els seus llibres Paradisos oceànics (1930)
i Peikea (1934).
La novetat genèrica —sexual i literària—
i el punt de vista sobre aspectes
morals del poble polinesi, allunyat dels
preceptes establerts, van convertir-la en
una intel·lectual independent, model de
dona moderna. El reconeixement li obrí
noves plataformes de premsa —Mirador,
La Humanitat...— on tractà temes relacionats
amb la literatura de viatges i, també,
amb l’altre vessant que caracteritza
la seva vida: el compromís amb la condició
de la dona.
El 1931 tornà a Catalunya i residí a Barcelona
compaginant col·labo racions en
la premsa periòdica amb la creació de
llibres. Amb altres intel·lectuals fundà
el Lyceum Club i en fou la primera presidenta,
i participà en el Club Femení i
d’Esports de Barcelona.
No va tenir cap activitat política fins
que va conèixer Ventura Gassol, que la
induí a a afiliar-se a Esquerra, per proximitat
ideològica i per les seves preocupacions
obreristes. El maig de 1932 firmà
les Bases per a la Constitució d’un Front
Únic Femení Esquerrista i a les elecci-
1931-1939
59
LES DONES D’ESQUERRA