dones1931-1939

6 Carta oberta a Pere Mialet
Anna Maria Martínez-Sagi
La Rambla, 9 de novembre de 1931
Senyor: He llegit amb sorpresa primer, amb veritable indignació després, l’article titulat
«Dones esportives». Del vostre flamant escrit n’he tret la conclusió que sou un antifeminista
furibund, un antiesportiu, un antiquat. Res més, ni res menys.
Segons vós, les reivindicacions justes de les dones, els anhels digníssims, les reclamacions
d’uns drets sagrats i legítims, són les coses «pintoresques» que han servit de tema a
les dones per omplir els periòdics en els anys de la Dictadura, quan aquests no tenien res
més per publicar ni per distreure el públic. Magnífic, senyor, magnífic!
Nosaltres hem omplert les columnes dels diaris dient coses estúpides; perquè, segons
vós, tota dona que anheli un millorament moral i social, que treballi per aconseguir el reconeixement
dels seus drets com a persona civilitzada i culta, i escrigui articles demanant
amb fe, i entusiasme, i energia, aquesta col·laboració amb l’home, amb l’esperit de companyonia,
de cordialitat, de comprensió, amb afany de justícia, d’equitat i d’amor, segons
vós, tot això són monsergues i ximpleries.
Evidentment, jo ja sé «els motius» pels quals a alguns homes no els interessa que la dona
desperti d’aquest son de segles i segles, d’aquesta immobilitat i estancament anorreadors.
L’eterna supeditació i ignorància, són tan còmodes per als esperits tan sumament comprensius,
i magnànims, i alts com el vostre! Lamento de debò que aquesta qüestió no rutlli com
vós desitjaríeu. De totes maneres, hem d’agrair-vos, si més no, la sinceritat en exposar-nos
en to mofeta com són ridícules les dones ocupant-se i interessant-se d’altres coses fora de
sorgir, i cuinar, i obeir en tot el marit, amo i senyor. «Dona igual a l’home...» És lògic que per a
certs esperits retrògrades i mesquins aquesta igualtat resulti francament perillosa.
El mateix apreci mereixen al senyor Mialet les dones que practiquem l’esport. Jo no conec
el susdit senyor, però me l’imagino gras, pesat, amb panxa; home de poques preocupacions
i cabòries, conservador, ànima somorta, sorda per tota vibració. Possiblement,
aquesta fòbia contra els esportius no és res més que el reconeixement de la pròpia ineptitud
per practicar cap mena d’esports i l’enveja i l’exasperació de l’individu que no ha gaudit
d’una joventut sana, forta i alegre sota la llum del sol dels estadis i les platges. És quasi
bé segur que els esbufecs i el rebentament de cada matí per empaitar el tramvia en tenen
una bona culpa de tot el vostre antideportivisme, senyor Mialet.
Us sembla que ens exhibim massa? Que prodiguem d’una manera alarmant les fotografies?
Us esgarrifa veure’ns amb uns pantalonets curts i les cames nues? Creieu que és el
rècord i el retrat el que ens interessa únicament de l’esport, i cap més altra cosa?
Si és així, us prego que amb tota la sinceritat possible feu un escrupolós examen de
consciència i em contesteu primerament si vós refusaríeu el que us publiquessin el vostre
1931-1939
107
LES DONES D’ESQUERRA