dones1931-1939

12 Que volem fer?
Maria Teresa Gibert
La Humanitat, 10 de gener de 1933
En iniciar a La Humanitat la tasca que ens proposem fer, ens plau, en primer lloc, saludar
els lectors, tots ells inconeguts que establiran amb nosaltres aquell corrent espiritual, que
deu estimular el nostre fervorós intent, de totes aquelles aspiracions humanes, que tan
sols ens poden fer reeixir del nostre comès.
Sia, doncs, aquesta salutació, a l’ensems que l’encaixada cordial, la prova palesa d’una
lleialtat sincera i el començ de l’afecte que ha d’unir-nos; despres, a través del temps ens
coneixerem millor; quan l’obra per la qual tots ens interessem, fructifiqui.
Mai no arriba a realitzar-se totalment i ni de molt, l’ideal que hom es forja, ja ho sabem;
però cal treballar i posar a contribució d’aquest ideal, tot el de més bo que tinguem
en nosaltres.
Això vol dir que, aquelles reivindicacions femenines no seran fàcilment conquerides,
però no cal defallir ni desesperar-se. Tampoc tenim d’espantar-nos; la por és conseqüència
de la feblesa.
Avui, que Catalunya ha recobrat la seva personalitat, que la República ha plasmat molts
d’aquells ideals que semblaven inasequibles; que s’han enderrocat jerarquies i destruït
prejudicis, tenim l’obligació, el deure moral millor dit, de no voler córrer massa i tenir sempre
per companya aquella serenitat necessària per a fer prevaler els nostres drets, donant,
però, «temps al temps», l’únic factor, que ajudat de la nostra col·laboració assenyada, realitzarà
l’evolució que cal per a fer possible l’entronització de l’imperi de la raó.
No hem d’oblidar que tot el nostre interès està en guanyar aquesta batalla sorda, però
si la nostra intel·ligència i força moral no ens acompanyessin, perdriem totalment les conquestes
obtingudes i potser la valor que en realitat representen davant dels obstaculitzadors
per sistema, dels nostres drets.
Per això cal mobilitzar-nos discretament.
Les estridències van acompanyades sempre de l’afalac, però mai no de l’èxit efectiu.
Per tant, avui que comencem, volem proposar-nos una tasca, que no per considerar-la
difícil deixa d’entusiasmar-nos prou per a poder-la realitzar.
Orientar políticament l’actuació del nostre moviment femení.
Recollir i comentar aquelles suggerències que s’adiguin amb l’esperit que ens mou a posar-nos
en contacte amb la dona esquerrana d’un ampli sentit liberal i humaníssim.
Col·laborar sempre en la reivindicació dels humils i protecció dels infants.
Propugnar per a la difusió de la cultura en les classes treballadores, i
Donar a conèixer en tota la seva vàlua l’obra social realitzada pels homes nous de la República,
únics coneixements que poden vèncer el llast que pesa en l’esperit femení, indife-
1931-1939
119
LES DONES D’ESQUERRA