dones1931-1939

1931-1939
96
LES DONES D’ESQUERRA
me. I sota aquest punt de vista admirable, es desempalleguen del seu fingit i dels bons sentiments
com a inservibles en els moments presents, i suprimeixen en absolut tots els donatius.
Magnífic! Aquestes dames són generoses i caritatives mentre hi ha monarquia. Quan
aquesta desapareix, que els malalts dels asils i els hospitals es facin repicar!
Senyora meva: crec que vós sabeu tan bé com jo, que aquests fets indignes i reprobables,
han succeït, i potser continuen i tot. I molt abans que aquests es produïssin, seria convenient
que també recordéssiu en la forma i en quines circumstàncies practicaven aquestes
senyores llur caritat-oficial. Tòmboles, balls, tes, funcions teatrals als quals es concorria
perquè feia fi, o perquè era divertit, o perquè donava ocasió per lluir un nou vestit i es podia
ballar amb l’amic interessat; per totes aquestes bestieses, per totes, menys per l’admirable i
noble fi amb què intentaven disfressar-ho. Ja veurà ara què pocs tes i tòmboles i balls organitzaran
les senyores a les quals em refereixo!
Creieu, senyora, que no hi ha cap malvolença premeditada, en les meves afirmacions. No
acuso sense fonament, ni per odi instintiu —com vós suposeu— a cap jerarquia. La vostra superioritat
de classe, em té completament tranquil·la. En l’article que tant us va indignar, no
insultava ni menyspreava a un estament social ni a persones determinades. No feia més que
posar de relleu uns fets censurables, que ferien la meva dignitat i els meus sentiments de
persona humana i conscient. Aquests fets indignes, la meva ploma, al servei de tota causa
justa i noble, els acusarà avui i demà i sempre, amb la mateixa implacable energia.
Efectivament, senyora, no us heu equivocat en això: sóc republicana i no d’aquestes
d’ocasió, sinó de sempre. Però no en sóc pels motius que vós us poseu, i que haveu cregut,
per manca de reflexió i de serenitat. L’alta societat, l’aristocràcia de la sang i l’aristocràcia
dels diners, particularment, no m’han fet res a mi. No en tinc cap greuge personal, potser,
perquè n’he viscut allunyada voluntàriament, i no m’ha passat pel cap tampoc, d’esperarne
res a profit meu. Cap venjança signifiquen, doncs, les meves paraules, puix que un allunyament
instintiu, m’ha evitat rebre’n mai cap ofensa.
Sóc republicana, sóc liberal i sóc demòcrata, per humanisme, per civilitat... i per decència.
Confio i crec en els homes liberals, perquè del despotisme, del feudalisme i de l’opressió,
no en puc esperar l’era de justícia, l’exemplaritat civil, el ressorgiment polític moral i
social que desitjo amb tot el meu fervor per a Espanya: per l’Espanya digna, noble i europea.
Sóc republicana, per afany de justícia i civilitat, de la justícia i civilitat perseguides, vexades
i escarnides durant la monarquia i les dictadures, enemigues aferrissades de la Llei
i dels Drets de l’Home. I sóc encara republicana, per feminisme, pel feminisme ben entès,
sense extravagàncies i extremismes ridículs, pel feminisme que sap a bastament el que