dones1931-1939

Les dones d’Esquerra
en els seus textos
Amb la següent selecció de textos
pretenem oferir una visió prou àmplia
del que foren les principals preocupacions
i temàtiques tractades per les dones
d’Esquerra en les seves col·laboracions
periodístiques.
L’aconseguir el dret del sufragi femení
a l’Estat espanyol va ser una de les
reformes democràtiques i progressistes
que va portar a terme la República mitjançant
la seva Constitució. Però les afiliades
a Esquerra van fer de seguida reivindicació
d’aquest dret en el plebiscit
de l’Estatut d’autonomia en un moment
que encara no el podien exercir per no
tenir reconegut el dret a vot ni estar elaborat
el cens electoral femení. Aquest
és el sentit dels articles de Maria Teresa
Gibert (1) i d’Isolina Viladot (2).
En aquest mateix sentit, la Secció Femenina
d’Esquerra va publicar una nota
sobre el vot femení, el maig de 1932, en
la qual opinava que, solament per aquest
enfrontament electoral —el plebiscit de
l’Estatut d’autonomia—, i perquè el cens
electoral femení no estava encara elaborat,
les dones catalanes havien d’ajornar
l’exercici del sufragi per a unes noves
eleccions. I Maria Dolors Bargalló en el
seu article «El sufragi femení» (3) exposava
la posició d’Esquerra respecte al problema
de l’emissió del vot femení en les
eleccions al Parlament de Catalunya.
Durant el 1931, a més a més de la problemàtica
del sufragi femení, Esquerra
es plantejava també el de la intervenció
de la dona en la vida política. Aquest és
el sentit de l’article de Maria Teresa Gibert,
«Política femenina» (4), i a més en
un altre intitulat «La nostra posició és a
l’esquerra» (5), explicava com entenia el
feminisme i el conseqüent esquerrisme
polític que això comportava.
Durant el periode pre-republicà i fins
el febrer de 1932, Rosa Maria Arquimbau
escrivia una columna periòdica a La Rambla
titulada «Film & soda» i dins d’aquesta
columna, ara s’ha assenyalat l’article
«Constitució» (6). Escrivia també en
aquest periòdic i en aquest moment al
marge d’aquesta columna, Anna Maria
Martínez-Sagi, entre d’altres, i en el seu
article «A una senyora de l’aristocràcia
madrilenya» (7) definia el que havia de ser
una dona esquerrana, demòcrata i feminista,
i en l’al tre «Carta oberta a Pere Mialet»
(8) es pronunciava a favor de que la
dona fes esport.
Amb la publicació a La Humanitat de
la nota «La reglamentació de les Sec-
1931-1939
89
LES DONES D’ESQUERRA