dones1931-1939

va convocar el 16 de desembre a totes
les delegades de les entitats d’Esquerra
a una reunió que tindria lloc a la Caserna
del partit, a Barcelona (Rambla de
Catalunya, 26), amb l’objecte d’exposar
la tasca que havien de realitzar les dones
del partit a fi que la Diada del Combatent
resultés un acte tan reeixit com
la seva significació exigia.
I en aquesta mateixa línia, el 14 de gener
de 1937, Rosa Segarra, presidenta
d’Ajut Català, va dirigir a totes les entitats
d’Esquerra una invitació per tal d’ordenar
una nova estructuració d’Ajut Català:
«[…] D’aquesta col·laboració entusiasta,
digna d’elogi, ha nascut la necessitat que
Ajut Català sigui novament estructurat, a
fi de fer-lo fort, potent, responsable, capaç
de proporcionar el que calgui a tot
militant del nostre partit i, a més, que sigui
un organisme d’ajut en el qual el poble
de Catalunya pugui tenir una confiança
plena».
Així, en aquest mateix sentit, a principis
de desembre de 1936, Ajut Català va
fer una crida demanant material per al
front d’Aragó.
Una de les activitats més importants
d’Ajut Català va ésser treballar per aconseguir
diners o els objectes necessaris
per poder proveir el front. D’aquesta manera,
el dissabte 10 d’abril de 1937, a la
plaça Universitat de Barcelona, es va inaugurar
l’estand d’Ajut Català, on hi hauria
la recepció de robes, efectes i diners
que els simpatitzants d’aquesta organització
volguessin destinar a l’obra que havia
emprès. S’hi recollirien també queviures
per enviar-los a Madrid. Van fer ús
de la paraula Alexandre Forcades, Rosa
Segarra i Miquel Guinart.
I en aquest mateix sentit, en els dies
que anaven del 18 al 25 de juliol de 1937,
es va organitzar la primera Setmana
d’Ajut Català, ja que aquesta organització
necessitava dels militants i simpatitzants
d’Esquerra l’ajut eficaç i continu
de tots els que estaven a la rereguarda
i volien col·laborar amb la causa antifeixista.
Miquel Guinart, president de la Federació
de Barcelona, va parlar el 17 de
juliol, de la Setmana d’Ajut Català, davant
el micròfon de les emissores oficials
de la Generalitat tot dient que mitjançant
aquest organisme s’ingressaven
quantitats modestíssimes que milers
i milers de militants d’Esquerra de tot
Catalunya hi aportaven fervorosament, i
d’aquesta manera es podia trametre al
front tot allò que necessitaven.
En aquestes dates es va crear també
la Casa de l’Infant com una filial d’Ajut
Català, per donar assistència als infants
que s’havien trobat en situacions d’adversitat.
El 1938 es va celebrar, també, la Segona
Setmana d’Ajut Català, del 24 al 31 de
juliol. La finalitat d’aquesta va ésser la
mateixa que l’anterior, és a dir, fer recaptes
de tot tipus per ajudar a les necessitats
de la guerra. I al voltant d’aquesta
Segona Setmana, es van anar multiplicant
els actes dins de les entitats d’Esquerra
a profit d’Ajut Català.
Amb el final de la Guerra Civil, s’instaura
la dictadura franquista a l’Estat
espanyol, i els diversos lluitadors antifranquistes
es van haver d’exiliar, mentre
que els que es van quedar a l’intei
1936
Cartell
A. Monrós
1931-1939
45
LES DONES D’ESQUERRA