dones1931-1939

1931-1939
22
LES DONES D’ESQUERRA
i
Circa 1933
Full de propaganda editat a Figueres
feminisme vol dir la política que correspon
únicament i exclusivament a la
dona, perquè els homes tenen ja altres
assumptes que tant sols corresponen a
ells.»
I de la mateixa manera, Maria Teresa
Gibert en el seu article «La nostra posició
és a l’esquerra» va plantejar què era
el feminisme, i el fet que totes les dones
havien d’ésser feministes juntament
amb l’esquerrisme que això comportava
d’acord amb el programa social i polític
del partit:
«Totes les dones hem de sentir-nos feministes
amb tot l’esquerrisme que desprén
aquest mot; que esquerrisme vol
dir compenetració clara dels conceptes,
exempta de prejudicis i confusionismes
lamentables.
»[…] i el nostre sentiment humaníssim
d’equitat i de justícia no té altra cabuda
que dins dels rengles de l’Esquerra
Republicana.»
Mercè Loperena, en el seu article
«Les dones i la Revolució», assenyalava
que el treball que estaven portant a terme
les dones catalanes era una veritable
revolució, encara que no s’hagués aconseguit
el dret al sufragi. I reafirmava la
necessitat de continuar aquesta revolució;
la dona havia d’arribar a ser lliure en
tots els àmbits de la seva persona:
«No crec que sigui negat per ningú, el treball,
l’esforç que d’uns quants anys ençà
venim realitzant les dones catalanes.
»És una vertadera revolució, però una
revolució tot just començada, externa.
[…]. La dona catalana, encara no gaudeix
del dret de sufragi […].
»[…] Per això les dones necessitem encara
continuar la nostra revolució.
»[…] Si hem de rebel·lar-nos, trencar
amb el passat, […] no oblidem que no farem
mai rés mentre no siguem lliures, i
per això necessitem saber-ho ésser […].
»[…], per tal de portar a cap la nostra
obra, la nostra revolució, […], condició
indispensable perquè sigui acceptada
davant del món la nostra rebel·lió.»
En aprovar-se la Constitució republicana,
les afiliades d’Esquerra van publicar
«Una crida a les dones catalanes» en la
qual reafirmaven que la República havia
reconegut el dret al sufragi femení i que
això implicava que la dona tenia l’obligació
d’ésser la defensora d’aquest règim
i que s’havia d’ofrenar al president de la
Generalitat tota la confiança i ajut:
«Avui que ja és un fet el reconeixement
oficial dels nostres drets ciutadans, […]
és quan hem de palesar el nostre agraïment
a la República, […]. Les dones de
l’Esquerra Republicana de Catalunya esperem
molt de vosaltres, dones catalanes,
[…]. Prova d’això les signatures dels
presos i el plebiscit del nostre Estatut
són, doncs, ja una realitat.»
Durant el 1931 i principis de 1932, la temàtica
principal dels escrits de les afiliades
d’Esquerra va ser la lluita pel reconeixement
del dret al sufragi femení,
éssent aquest l’objectiu central, encara
que les formes concretes amb què
s’anaven definint podien ser molt variades.
I, quant a la intervenció de la dona