You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Maria Dolors Bargalló i Serra<br />
m Barcelona, 31 d’agost de 1902<br />
H Mèxic DF, 2 d’agost de 1980<br />
1931-<strong>1939</strong><br />
56<br />
LES DONES D’ESQUERRA<br />
8 març 1936<br />
Barcelona. Plaça Monumental<br />
Maria Dolors Bargalló intervenint al<br />
míting de «Salutació als amnistiats,<br />
homenatge als caiguts heroicament el<br />
6 d’octubre, i de solidaritat amb les<br />
víctimes del feixisme mundial», celebrat<br />
per commemorar l’alliberament del presos<br />
pels fets del Sis d’Octubre de 1934.<br />
Autor desconegut · BN<br />
Propagandista.<br />
Filla única de Josep Bargalló i Creus,<br />
de Gelida, i de Dolors Serra i Basas, de<br />
Vilamacolum.<br />
Estudià a l’Institut de la Dona que Treballa.<br />
Treballà de modista i professora<br />
de confecció a la Unión Industrial Algodonera<br />
durant vuit anys i set més com<br />
a funcionaria pública a l’Ajuntament de<br />
Barcelona.<br />
Des de jove se significà políticament<br />
al costat d’Estat Català. Militant d’Esquerra<br />
Republicana de Catalunya des de<br />
la fundació, en fou la seva més destacada<br />
oradora i important propagandista.<br />
Així, fou una assídua articulista de diferents<br />
publicacions com els diaris La Humanitat<br />
i L’Opinió i d’altres com Foment,<br />
Fornal i Companya, en els quals combaté<br />
la desigualtat social entre homes i<br />
dones i lluità per l’obtenció del sufragi<br />
femení. També va participar a Ràdio Associació<br />
de Catalunya amb un programa<br />
sobre la dona i la història, i a Ràdio Barcelona<br />
amb un altre d’orientació política<br />
femenina.<br />
El 1931 participà activament en l’organització<br />
de la recollida de signatures pel<br />
plebiscit sobre l’Estatut. El 1932 fou elegida<br />
secretària del Comitè Central del<br />
Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya.<br />
Tingué una intensa participació<br />
en congressos mundials femenins contra<br />
la guerra i el feixisme (1934-1938).<br />
Durant la Guerra Civil, el novembre<br />
de 1937, fou escollida presidenta de la<br />
Unió de Dones de Catalunya en el marc<br />
del Primer Congrés Nacional de la Dona.<br />
Fou membre de la Comissió d’Auxili Femení<br />
del Ministeri de Defensa Nacional<br />
al costat de Dolores Ibárruri «la Pasionaria»<br />
i membre, també, del Comissariat<br />
de Refugiats de la Generalitat. Fou representant<br />
del Socors Roig a Catalunya i<br />
directora del Correccional de nenes menors<br />
Enric Fontbernat.<br />
Un cop finalitzada la Guerra Civil<br />
s’exilià a França passant per Portbou el<br />
10 de febrer de <strong>1939</strong>. Visqué primer a Perpinyà<br />
i més tard a Dammarie-lès-Lys fins<br />
que l’11 de juny salpà de Bordeus amb<br />
l’Ipanema, amb la seva mare ja vídua, arribant<br />
el 7 de juliol a Veracruz.<br />
A Mèxic DF treballà primer com a mecanògrafa<br />
de la fàbrica de teixits La Alpina<br />
i després fou treballadora de la fàbrica<br />
de filats La Hormiga. També es<br />
guanyà la vida com a agent de vendes.<br />
Va viure i treballar algun temps a Puebla.<br />
El 1950 va rebre la nacionalitat mexi-