dones1931-1939

Maria Dolors Bargalló i Serra
m Barcelona, 31 d’agost de 1902
H Mèxic DF, 2 d’agost de 1980
1931-1939
56
LES DONES D’ESQUERRA
8 març 1936
Barcelona. Plaça Monumental
Maria Dolors Bargalló intervenint al
míting de «Salutació als amnistiats,
homenatge als caiguts heroicament el
6 d’octubre, i de solidaritat amb les
víctimes del feixisme mundial», celebrat
per commemorar l’alliberament del presos
pels fets del Sis d’Octubre de 1934.
Autor desconegut · BN
Propagandista.
Filla única de Josep Bargalló i Creus,
de Gelida, i de Dolors Serra i Basas, de
Vilamacolum.
Estudià a l’Institut de la Dona que Treballa.
Treballà de modista i professora
de confecció a la Unión Industrial Algodonera
durant vuit anys i set més com
a funcionaria pública a l’Ajuntament de
Barcelona.
Des de jove se significà políticament
al costat d’Estat Català. Militant d’Esquerra
Republicana de Catalunya des de
la fundació, en fou la seva més destacada
oradora i important propagandista.
Així, fou una assídua articulista de diferents
publicacions com els diaris La Humanitat
i L’Opinió i d’altres com Foment,
Fornal i Companya, en els quals combaté
la desigualtat social entre homes i
dones i lluità per l’obtenció del sufragi
femení. També va participar a Ràdio Associació
de Catalunya amb un programa
sobre la dona i la història, i a Ràdio Barcelona
amb un altre d’orientació política
femenina.
El 1931 participà activament en l’organització
de la recollida de signatures pel
plebiscit sobre l’Estatut. El 1932 fou elegida
secretària del Comitè Central del
Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya.
Tingué una intensa participació
en congressos mundials femenins contra
la guerra i el feixisme (1934-1938).
Durant la Guerra Civil, el novembre
de 1937, fou escollida presidenta de la
Unió de Dones de Catalunya en el marc
del Primer Congrés Nacional de la Dona.
Fou membre de la Comissió d’Auxili Femení
del Ministeri de Defensa Nacional
al costat de Dolores Ibárruri «la Pasionaria»
i membre, també, del Comissariat
de Refugiats de la Generalitat. Fou representant
del Socors Roig a Catalunya i
directora del Correccional de nenes menors
Enric Fontbernat.
Un cop finalitzada la Guerra Civil
s’exilià a França passant per Portbou el
10 de febrer de 1939. Visqué primer a Perpinyà
i més tard a Dammarie-lès-Lys fins
que l’11 de juny salpà de Bordeus amb
l’Ipanema, amb la seva mare ja vídua, arribant
el 7 de juliol a Veracruz.
A Mèxic DF treballà primer com a mecanògrafa
de la fàbrica de teixits La Alpina
i després fou treballadora de la fàbrica
de filats La Hormiga. També es
guanyà la vida com a agent de vendes.
Va viure i treballar algun temps a Puebla.
El 1950 va rebre la nacionalitat mexi-