dones1931-1939

11 La condició de ciutadana
Encarnació Miquel
La Humanitat, 10 de desembre de 1932
Unes recents declaracions fetes públiques per un ministre de la República anuncien com
un fet la participació de la dona en les properes eleccions municipals.
Això vol dir que, a no trigar, l’element femení serà cridat als comicis i prendrà part d’una
manera activa en la lluita política, per primera vegada. Seran unes —diem-ne— eleccions
de caràcter administratiu que la dona farà l’experiment dels seus drets de ciutadania que
li ha reconegut la República regida per homes d’esquerra.
No cal remarcar la importància de l’esdeveniment, i aquells que no dormen ni assosseguen
pensant en la manera d’enderrocar el règim democràtic i popular, potser seria bo de
fer-los present la conveniència que no es facin massa il·lusions perquè el vot de la dona
hagi d’ésser un factor decisiu per aconseguir llurs propòsits, propòsits que han fracassat
a través dels extremismes, militarades i campanyes reaccionàries.
No seria per demés recordar-los el cas de Bèlgica, ara fa poc; al mes d’octubre, per primera
vegada, votaven les dones belgues, i s’esqueia també en les eleccions de renovació
de municipis. Totes les esperances que els elements catòlics, que de tants anys governen
aquell país, i les dels seus aliats, que són els liberals (uns liberals dels nostres temps
de Romanones i Garcia Prieto), tenien posades en l’eficàcia del vot femení per a contenir
l’augment que els homes havien de dur als partits avençats, s’esfumaren davant la realitat
dels fets. Gràcies al vot femení, en aquelles eleccions els partits d’esquerra aconseguiren,
a Bèlgica, considerables avantatges fins en aquelles poblacions rurals on els catòlics i reaccionaris
havien dominat sempre.
Aquest exemple de Bèlgica, que esmentem per l’analogia que té amb les futures eleccions
municipals nostres, és el que forçosament prevaldrà a Catalunya, a despit de totes les
campanyes que es fan contra el règim actual entre l’element femení.
Un lleuger esbós dels guanys obtinguts en la legislació, pel que afecta la dona, en vinti-quatre
mesos de República, comparats amb tot aquell descuit, negligència i menyspreu
que s’havia sentit per a nosaltres amb tants anys de monarquia, serà prou, n’estem segures,
per desvetllar-nos un sentiment de responsabilitat.
De totes maneres, les dones que estem identificades amb els ideals de l’Esquerra, cal
que des d’ara no ens adormim en el dolç «fare niente» de l’esperança que tot ja és guanyat.
Pel contrari, hem d’estar amatents contra les campanyes i difamacions que en tots
els ordres es fan a l’Església, als col·legis, a les entitats de caràcter religiós i, sobretot, a
les de beneficència.
Desvetllar en la dona el sentiment de ciutadania i fer-li comprendre què seria l’abstenció,
com també el suïcidi que representaria treballar pel triomf de la reacció, aquesta és
1931-1939
117
LES DONES D’ESQUERRA