dones1931-1939

18 Una incògnita: el vot de la dona
Núria Montserrat Oromí
La Humanitat, 11 de novembre de 1933
Avui la dona, sempre deixada al marge de tot el que feia referència a moviments polítics,
pren un relleu i representa ella una esperança o una temença. Se’n parla arreu de la seva
futura actuació; des de l’alta política fins al clos tancat d’una penya de casinet, és la incògnita
que atrau; és per a uns un perill que flaira, és per a altres un triomf que es preveu.
Parlem-ne ara nosaltres també, amb ànim serè, amb ulls i sentiments de dona i enfoquem
francament la qüestió.
S’ha dit que a l’Esquerra Republicana de Catalunya li fa por el vot de la dona. Dic jo.
Quan en un partit com el nostre, en els principis bàsics del qual figura el reconeixement de
la dona per emetre el sufragi, quan aquest Partit fet Poder porta a cap atorgar aquest dret,
no és perquè després tingui por de posar-lo a la pràctica més tard; no és per fer-ne un penediment,
és per a fer-ne una realitat. Un partit rebel com el nostre, amb un programa definit,
amb unes aspiracions concretes, segueix sempre una trajectòria recta i quan els esdeveniments
el porten allà on Esquerra Republicana de Catalunya és avui, fa realitats del
seu programa, realitza les seves aspiracions, compleix les seves promeses... No parlarem,
doncs, més de si el vot femení pot ésser un bé per uns o un mal pels altres, parlarem solament
del que nosaltres creiem un deure femení, fent un estudi de totes les qüestions que
ens afecten, relacionant-ho amb el passat, el present i l’esdevenidor.
Quan es viuen moments com els presents, que marquen una època, on els individus viuen
encara amb uns hàbits i uns costums, però sentint ja tota la frisança de la renovació,
quan es fa amb uns dies una transformació que nacions no fan en un segle, quan les passions
contingudes es revelen, és quan amb ànim més serè convé veure i estudiar totes les
coses, tots els factors que poden influir-nos i jo crec que les dones totes, de tots els sectors
socials, de totes les edats, totes les que hem entrat en bloc per primera vegada a fer
ús d’un sufragi que ens era negat, d’un dret que ens era provat d’exercir, tenim l’obligació
de veure quins són els nostres deures, de fer-nos càrrec de les realitats, de voler ésser
ciutadanes conscients.
S’ha dit molt que no estem preparades. Plouen sàtires respecte al vot femení, es troba
oposició encara dins moltes llars, se’ns censura i se’ns fa objecte de lloança, se’ns critica
i som admirades, se’ns vol i se’ns tem, parlem-ne doncs, i començarem demà per a fer-ne
un breu resum del que era la dona fins ara, la dona a la qual molt pomposament era donat
el títol de l’«àngel de la llar». Mirem amb realitat quin era el veritable rol que la llar i la societat
atorgava a la dona. T
1931-1939
133
LES DONES D’ESQUERRA