dones1931-1939

1931-1939
114
LES DONES D’ESQUERRA
tades, perquè la llei les empara.
En dir que estan capacitades, no vull pas dir que solament podran votar aquelles que
tinguin una carrera, o estudis previs, sinó que se sobreentén totes les dones que siguin
majors d’edat i no caiguin de ple en algunes de les causes modificatives de la capacitat
jurídica.
Això tampoc no vol dir que les dones no votaran en les properes eleccions després que
estigui aprovat l’Estatut.
El nostre cabdill Francesc Macià ha dit, i la seva paraula ens mereix, i ha de merèixer a
tots els catalans el màxim d’atenció, perquè ha donat proves evidents que sap en tot moment
mantenir-la, que procuraria que les dones poguessin votar, però que, no obstant,
dubtava que pogués ésser així, a causa de les moltes trabes i dificultats que per a fer el
Cens femení trobaran.
Quan ell ha dit que faria tots els possibles, les dones hem de confiar plenament en què
així serà, i si per atzar molt probable no es pogués votar, essent-nos molt dolorós haver de
renunciar a aquest immens goig que per a totes les dones de Catalunya representaria poder
dir llur voluntat en l’hora solemne del recobrament de les nostres llibertats, acataríem
la força de les circumstàncies, i no per això cridaríem, ni ens desesperaríem, sinó que continuaríem
fent la tasca que ens hem imposat, amb tota la serenitat del nostre seny i amb
tot el respecte i el filial amor que ens mereix el nostre estimat President.
Les dones d’Esquerra Republicana de Catalunya volem que se sàpiga que desitgem
com la primera poder fer sentir la nostra veu quan aquesta sigui necessària, però també
que som disciplinades i acatem les decisions que els homes de govern creguin pertinents
quan soni l’hora de fer-ho.
Així és com demostrarem millor que les dones de Catalunya estan molt més preparades
i capacitades per a votar, que no pas aixecant una bandera de rebel·lió davant les circumstàncies
que han dificultat l’arribada del moment transcendental, però no com algunes han
volgut fer creure que hi ha una voluntat decidida a fer, impossible per a tots els mitjans,
que nosaltres poguem també i per primera vegada dir la nostra voluntat.
Sense crits ni eixelebraments és com millor podrem demostrar el nostre amor veritable
i comprensiu a la nostra estimada Catalunya. T