You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
16 Indisciplines, no!!!<br />
Maria Teresa Gibert<br />
La Humanitat, 17 de maig de 1933<br />
Davant la importància que la dona representa com element polític, tenim l’obligació, una<br />
vegada més, d’insistir en el nostre punt de vista.<br />
Socialment, la Constitució espanyola reconeix que «La dona está equiparada en drets i<br />
deures a l’home», per tant és un ciutadà més en la legió ciutadana. No hi han ni poden haver-hi<br />
diferències de cap mena.<br />
Ara bé, hi ha qui creu encara possible realitzar d’aquesta manera «tot» social format<br />
dels ciutadans homes i dels ciutadans dones, una classificació, portant-nos això, una altra<br />
vegada, a la separació vexant imposada per un augmentatiu i un diminutiu en la més o<br />
menys capacitació femenina.<br />
Indiscutiblement que la militant conscient que exigeixen els Partits polítics no existeix<br />
encara en gran nombre, si bé se’ns parla que arreu d’Espanya la dona forma normalment<br />
i conscientment en les rengleres dels Partits afins a les seves ideologies. En les altres terres<br />
de la península no neguem que sigui així, però a Catalunya podem afirmar que no és<br />
encara que se’ns vulgui considerar quelcom més avançades i atenent-nos a l’exemple que<br />
de nosaltres mateixes rebem, podem dir que la dona no sent prou intensament encara la<br />
necessitat d’afiliar-se a un Partit obeïnt als dictats de la seva consciència en quant la ideologia<br />
i esperit de redreçament.<br />
Tenim «Esquerra Republicana de Catalunya», una clàusula en els seus principis bàsics<br />
que determina la igualtat entre els seus militants i que reconeix en la dona la mateixa capacitat<br />
que en l’home, tota aquella que s’afegeixi en les seves rengleres ha d’estar disposada<br />
a ésser una més, no pas que interpretant al seu judici equívocs en la galanteria i la<br />
bona educació pugui arribar-se a creure que existeixen unes desigualtats que només han<br />
conviscut en la seva ment. Vol dir això, que si avui encara no tenim prou preparació per a<br />
comprendre la necessitat d’engroixir aquestes rengleres com a simples militants, no podem<br />
desmentir que n’hi han de prou conscients i disciplinades que segueixen el ritme normalment<br />
no pas com unes autòmates, però sí atenent-se a les decisions i tàctiques que<br />
determini el Partit.<br />
Hi ha, però, qui desvirtuant ostensiblement l’esperit de l’obra a realitzar, creu que cal<br />
imposar-se per a reeixir en els seus propòsits, quan no és pas així. Ni la «Secció Femenina»<br />
és possible, per quant aleshores ve a realitzar aquella tasca que criticàvem en començar,<br />
o sigui que aquesta «Secció» crea la separació viva dels dos sexes, i, per tant, és inadmissible,<br />
ni tampoc és possible que les militants femenines que formen dintre del nostre<br />
Partit, vulguin establir un «organisme» a part que recollint orientacions i iniciatives vulgui<br />
convertir-se com a assessor dels organismes superiors en el que respecta a la dona. N’hi<br />
1931-<strong>1939</strong><br />
129<br />
LES DONES D’ESQUERRA