dones1931-1939

1931-1939
60
LES DONES D’ESQUERRA
ons legislatives del novembre de 1933 esdevingué
candidata d’Esquerra per la
llista de Barcelona ciutat, però no fou
escollida diputada.
Durant el 1934 col·laborà en la secció
«Temes femenins» de La Humanitat, en
la qual escrivia articles que tractaven de
la intervenció de la dona en la vida poítica
i en la vida social en general.
Després de publicar amb el seu pare
L’illa perduda (1934), viatjà sola i per iniciativa
pròpia al Marroc. Els articles que li
encarregà La Publicitat van esdevenir El
Marroc sensual i fanàtic (1936), obra que
confirmà l’especialització de l’autora en
la narrativa de viatges.
Quan va començar la Guerra Civil, es
trobava a Sant Martí d’Empúries, i mentre
que el seu marit es va passar a la
zona franquista, ella va tornar a Barcelona
on va seguir treballant per la causa
republicana.
Durant la guerra va participar en el
programa d’emissions radiofòniques a
càrrec de l’Associació d’Escriptors Catalans.
Continuà amb la seva tasca literària
i social, així fou, el 1936, jurat del Premi
Crexells.El 1937 impulsà la col·lecció
de literatura La Novel·la Femenina, la
qual va dirigir amb Maria del Carme Nicolau.
I el març d’aquell any va començar
a col·laborar a la revista Companya.
El 1938 marxà a Ginebra, amb recursos
mínims, aconseguint petites feines
que li permeteren continuar en una certa
òrbita intel·lectual, però que no li estalviaren
el tràngol de la precarietat de
l’exili.
A la fi de la Guerra Civil participa, des
de Suïssa, en accions humanitàries, gràcies
al contacte amb el Comitè Internacional
de la Creu Roja. Aquesta experiència
va reflectir-se en dues obres,
Tres presoners (1957) i Entre dos silencis,
(1958) de temàtica prou nova en la literatura
catalana: la Segona Guerra Mundial.
El 1946 va anar a París, després a Prada
i el 1948 a Andorra. Finalment tornà a
Barcelona el 1949.
Participà en nombroses edicions dels
Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili.
A l’edició de 1959 celebrada a París guanyà
el Premi Ramon Llull amb La nimfa
d’argila. A l’edició de 1961 celebrada a l’Alguer
guanyà el Premi Fastenrath amb Ariatea.
I a l’edició de 1966 celebrada a Caracas,
guanyà el Premi Serra Húnter amb
Sorts i dissorts de la llengua catalana.
Durant la darrera etapa de la seva
vida va publicar: Oviri (1965) i Memòries
fins al 1935 (1973).
Pòstumament van ser editades Memòries
de 1935 fins al retorn a Catalunya
(1975). T