dones1931-1939

23 Moments de lluita
Reis Bertral
Llibertat, 5 de febrer de 1936
En realitat, per a nosaltres, fills del poble, la lluita, en tots els ordres, és quelcom constant
i permanent. Hi ha però, moments en la vida (individual i col·lectiva) en que sembla que
per damunt de tot, prescindint d’altres aspectes, ens trobem en la necessitat de dirigir tot
el nostre esforç o tota la nostra atenció vers una cosa determinada.
Ara ens trobem en un d’aquests moments. Tenim davant nostre una data, el sol pensament
de la qual, conmou fins la fibra més delicada i sensible del nostre ésser.
Ja sabeu, amics del baix Llobregat, quina és aquesta data: 16 de febrer! Quàntes coses
ens suggereixen aquests senzills mots: 16 de febrer!
Data d’una importància capitalísima per a la història del nostre poble, d’un valor incalculable
per a milers de germans nostres que sofreixen durament en exilis i presons, data
que assenyala d’una manera definitiva i per a molts anys la cruïlla de la qual surten dos camins
completament oposats: triomf de dretes o triomf d’esquerres.
Ja sabem el que cada una significa. Triomf de dretes vol dir: deixar els fills del poble òrfens
d’escoles on han de nodrir-se les seves intel·ligències; vol dir condemnat, per les dretes
reaccionaries, a un etern esclavatge; vol dir l’arbitrarietat i la tirania convertides en llei.
En una paraula, confusionisme i inquisició.
Completament oposat a aquest panorama, se’ns ofereix el programa de govern de les
esquerres, concret, clar i positiu. Amb un govern d’esquerres, —-el poble ho sab prou bé,
doncs malgrat el que es digui, té bona memòria— l’obrer sap que els seus fills tindran escola,
i escola digna; que la llei ha de protegir-los contra els atropells de que avui son víctimes;
es dir, que seran respectats i considerats dignament com tenen dret a ésser-ho.
Es l’hora de determinar, d’una manera clara i definida per quin d’aquests dos camins ha
d’orientar-se la vida de Catalunya i la ruta, per tant, que com a ciutadans hem de seguir.
Els camins es presenten clars i definits, i, en la nostra ma està el decidir-nos per l’un
o per l’altre.
Es evident que la inmensa majoria del poble a Catalunya, aixis com arreu d’Espanya, és
netament esquerrà; la qual cosa indica un triomf indiscutible de les esquerres. Ara bé, vol
dir això que no trobarem dificultats? No, de cap manera.
El triomf de les esquerres es segur, per que el poble ho vol; i contra la voluntat sobirana
del poble, res ni ningú no hi pot.
Els nostres adversaris, però, tenen tot una sèrie de recursos que si bé són completament
ineficaços per a convencer l’opinió del pais, que els coneix prou bé i sab la seva actuació,
no obstant podrien tenir el seu afecte com a elements per a falsejar aquesta voluntat
popular que els hi és absolutament adversa.
1931-1939
143
LES DONES D’ESQUERRA