dones1931-1939

Caterina Casas i Maymó
m Molins de Rei, 23 de novembre de 1888
H Molins de Rei, 10 de maig de 1974
1931-1939
62
LES DONES D’ESQUERRA
Nascuda a Molins de Rei es traslladà de
petita amb la seva família a Barcelona,
tornant a la seva vila natal a la dècada
de 1920, casada amb el mestre i músic
Emili Sànchez i Soler.
Va treballar en el comerç de fruita del
seu germà petit i va començar a relacionar-se
amb els cercles d’Esquerra de
Molins de Rei, on hi militava el seu germà
gran el qual també tindria, durant
la guerra, responsabilitats polítiques a
Sant Boi de Llobregat.
L’octubre de 1936, a l’inici de la Guerra
Civil, en el marc de la reestructuració
dels ajuntaments republicans acordada
per la Generalitat, fou nomenada regidora
de Cultura, càrrec que exercí fins el
juny de 1937.
Durant aquest breu període també va
ser la presidenta del Consell Local d’Ensenyament
des d’on va introduir les directrius
de l’Escola Nova (CENU) tant en
les escoles públiques com en les religioses
requisades, creant una escola laica
als antics locals de la Joventut Catòlica.
A la fi de la Guerra Civil fou denunciada
per un veí catòlic i benestant que
la va responsabilitzar de l’assassinat del
seu propi cunyat, el monjo de Montserrat,
Francesc Sànchez i Soler.
Després de la seva detenció, el seu
domicili va patir la requisa de mobles, llibres,
roba i joies.
El franquisme la va voler presentar
com una dona amoral, doncs, vídua de
guerra, havia refet la seva vida sentimental,
alhora que remarcava que era
una dona de costums familiars laics,
amb afinitats republicanes i promotora
de les escoles.
Fou condemnada a 12 anys i un dia de
presó per «auxilio a la Rebelión», per militant
d’ERC i UGT, per organitzar les escoles
laiques i mantenir bones relacions
amb els «elementos rojos».
El rumor sobre la seva implicació en
la mort del seu cunyat no va aparèixer
mai en el sumari. Només es suggeria
en un primer informe eclesiàstic sobre
els monjos de Montserrat assassinats el
1936. En el posterior expedient de beatificació
de Francesc Sànchez i Soler (1952)
hi apareix el relat del moment dramàtic
que va viure la família i el mateix queda
clara la seva innocència.
Empresonada a les Corts va sortir en
llibertat provisional el 1941 éssent desterrada
una temporada a València. Posteriorment
es va establir a Barcelona on
va treballar d’agent comercial fins que