Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Caterina Casas i Maymó<br />
m Molins de Rei, 23 de novembre de 1888<br />
H Molins de Rei, 10 de maig de 1974<br />
1931-<strong>1939</strong><br />
62<br />
LES DONES D’ESQUERRA<br />
Nascuda a Molins de Rei es traslladà de<br />
petita amb la seva família a Barcelona,<br />
tornant a la seva vila natal a la dècada<br />
de 1920, casada amb el mestre i músic<br />
Emili Sànchez i Soler.<br />
Va treballar en el comerç de fruita del<br />
seu germà petit i va començar a relacionar-se<br />
amb els cercles d’Esquerra de<br />
Molins de Rei, on hi militava el seu germà<br />
gran el qual també tindria, durant<br />
la guerra, responsabilitats polítiques a<br />
Sant Boi de Llobregat.<br />
L’octubre de 1936, a l’inici de la Guerra<br />
Civil, en el marc de la reestructuració<br />
dels ajuntaments republicans acordada<br />
per la Generalitat, fou nomenada regidora<br />
de Cultura, càrrec que exercí fins el<br />
juny de 1937.<br />
Durant aquest breu període també va<br />
ser la presidenta del Consell Local d’Ensenyament<br />
des d’on va introduir les directrius<br />
de l’Escola Nova (CENU) tant en<br />
les escoles públiques com en les religioses<br />
requisades, creant una escola laica<br />
als antics locals de la Joventut Catòlica.<br />
A la fi de la Guerra Civil fou denunciada<br />
per un veí catòlic i benestant que<br />
la va responsabilitzar de l’assassinat del<br />
seu propi cunyat, el monjo de Montserrat,<br />
Francesc Sànchez i Soler.<br />
Després de la seva detenció, el seu<br />
domicili va patir la requisa de mobles, llibres,<br />
roba i joies.<br />
El franquisme la va voler presentar<br />
com una dona amoral, doncs, vídua de<br />
guerra, havia refet la seva vida sentimental,<br />
alhora que remarcava que era<br />
una dona de costums familiars laics,<br />
amb afinitats republicanes i promotora<br />
de les escoles.<br />
Fou condemnada a 12 anys i un dia de<br />
presó per «auxilio a la Rebelión», per militant<br />
d’ERC i UGT, per organitzar les escoles<br />
laiques i mantenir bones relacions<br />
amb els «elementos rojos».<br />
El rumor sobre la seva implicació en<br />
la mort del seu cunyat no va aparèixer<br />
mai en el sumari. Només es suggeria<br />
en un primer informe eclesiàstic sobre<br />
els monjos de Montserrat assassinats el<br />
1936. En el posterior expedient de beatificació<br />
de Francesc Sànchez i Soler (1952)<br />
hi apareix el relat del moment dramàtic<br />
que va viure la família i el mateix queda<br />
clara la seva innocència.<br />
Empresonada a les Corts va sortir en<br />
llibertat provisional el 1941 éssent desterrada<br />
una temporada a València. Posteriorment<br />
es va establir a Barcelona on<br />
va treballar d’agent comercial fins que