17.05.2015 Views

dones1931-1939

dones1931-1939

dones1931-1939

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Margarida Fort i Mollar<br />

m Oviedo, 23 de juliol de 1915<br />

H Barcelona, 23 de maig de 2000<br />

1931-<strong>1939</strong><br />

66<br />

LES DONES D’ESQUERRA<br />

cp<br />

Va néixer a Oviedo, a causa de la feina<br />

del seu pare, que era ferroviari, però al<br />

cap de set setmanes ja va tornar a Barcelona.<br />

El seu oncle patern, Domingo Fort i<br />

Fargas, republicà i maçó, exercí una gran<br />

influència sobre ella.<br />

El 1930 es féu membre de la Unió Excursionista<br />

de Catalunya, que liderava Josep<br />

Maria Batista i Roca. En aquesta època, a<br />

la creu de terme de la capella de la Salut<br />

(Sabadell) va fer la promesa de defensar<br />

Catalunya amb la seva vida. Va formar<br />

part, també, de l’organització Palestra. I el<br />

1931 va entrar a formar part de les JEREC i<br />

d’Esquerra. A Esquerra portava el grup de<br />

noies del Casal de Gràcia de Barcelona.<br />

Va treballar com a teixidora i va formar<br />

part del Consell d’Empresa. També<br />

va pertànyer al sindicat de la CNT i més<br />

tard a una fracció —de caràcter més catalanista—<br />

que es va fer de la UGT. Va<br />

cursar estudis d’infermeria.<br />

Després de l’aixecament militar del 19<br />

de juliol de 1936, va formar part de la Unió<br />

de Dones de Catalunya. El 8 d’abril de <strong>1939</strong><br />

va ingressar a la presó de dones de Barcelona<br />

per rebel·lió militar, i va ser condemnada<br />

a dotze anys de reclusió, dels quals<br />

en va complir dos. La llibertat provisional i<br />

el desterrament els va passar a Burgos, on<br />

va tornar a ser detinguda. El 24 de febrer<br />

de 1943 va ingressar a la presó de dones<br />

de Madrid, on va ser jutjada pel Alto Tribunal<br />

de la Masonería y el Comunismo, i fou<br />

condemnada a cinc anys de presó. El febrer<br />

de 1947 va tornar a tenir llibertat condicional,<br />

i va retornar a Barcelona i al seu<br />

antic treball de teixidora.<br />

El 1951, es va casar amb Francisco Martín<br />

Montaya, militant del PCE, amb qui tingueren<br />

dos fills: Mercè i Xavier.<br />

Va viure les primeres vagues del Primer<br />

de Maig i la dels tram vies, i també va assistir<br />

a l’Assemblea de Catalunya.<br />

A finals dels anys 1970 va ser presidenta<br />

de la Federació de Barcelona d’Esquerra.<br />

El 1994 l’Ajuntament de districte d’Horta-Guinardó<br />

li va atorgar el Premi a la Col·<br />

laboració Social. Fins al seu traspàs va ser<br />

membre activa de l’Esplai de la Gent Gran<br />

del Carmel. T

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!