Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Margarida Fort i Mollar<br />
m Oviedo, 23 de juliol de 1915<br />
H Barcelona, 23 de maig de 2000<br />
1931-<strong>1939</strong><br />
66<br />
LES DONES D’ESQUERRA<br />
cp<br />
Va néixer a Oviedo, a causa de la feina<br />
del seu pare, que era ferroviari, però al<br />
cap de set setmanes ja va tornar a Barcelona.<br />
El seu oncle patern, Domingo Fort i<br />
Fargas, republicà i maçó, exercí una gran<br />
influència sobre ella.<br />
El 1930 es féu membre de la Unió Excursionista<br />
de Catalunya, que liderava Josep<br />
Maria Batista i Roca. En aquesta època, a<br />
la creu de terme de la capella de la Salut<br />
(Sabadell) va fer la promesa de defensar<br />
Catalunya amb la seva vida. Va formar<br />
part, també, de l’organització Palestra. I el<br />
1931 va entrar a formar part de les JEREC i<br />
d’Esquerra. A Esquerra portava el grup de<br />
noies del Casal de Gràcia de Barcelona.<br />
Va treballar com a teixidora i va formar<br />
part del Consell d’Empresa. També<br />
va pertànyer al sindicat de la CNT i més<br />
tard a una fracció —de caràcter més catalanista—<br />
que es va fer de la UGT. Va<br />
cursar estudis d’infermeria.<br />
Després de l’aixecament militar del 19<br />
de juliol de 1936, va formar part de la Unió<br />
de Dones de Catalunya. El 8 d’abril de <strong>1939</strong><br />
va ingressar a la presó de dones de Barcelona<br />
per rebel·lió militar, i va ser condemnada<br />
a dotze anys de reclusió, dels quals<br />
en va complir dos. La llibertat provisional i<br />
el desterrament els va passar a Burgos, on<br />
va tornar a ser detinguda. El 24 de febrer<br />
de 1943 va ingressar a la presó de dones<br />
de Madrid, on va ser jutjada pel Alto Tribunal<br />
de la Masonería y el Comunismo, i fou<br />
condemnada a cinc anys de presó. El febrer<br />
de 1947 va tornar a tenir llibertat condicional,<br />
i va retornar a Barcelona i al seu<br />
antic treball de teixidora.<br />
El 1951, es va casar amb Francisco Martín<br />
Montaya, militant del PCE, amb qui tingueren<br />
dos fills: Mercè i Xavier.<br />
Va viure les primeres vagues del Primer<br />
de Maig i la dels tram vies, i també va assistir<br />
a l’Assemblea de Catalunya.<br />
A finals dels anys 1970 va ser presidenta<br />
de la Federació de Barcelona d’Esquerra.<br />
El 1994 l’Ajuntament de districte d’Horta-Guinardó<br />
li va atorgar el Premi a la Col·<br />
laboració Social. Fins al seu traspàs va ser<br />
membre activa de l’Esplai de la Gent Gran<br />
del Carmel. T