2019 – Libro Oficial de Fiestas de Moros y Cristianos de Ibi

Miquel: També faig una menció
especial a la Revista Oficial de Festes
Moros i Cristians d'Ibi. Nosaltres
col·laborem des de l'any 2003 amb els
nostres articles periodístics. Desitge
transmetre la meua sincera enhorabona
a les persones que la fan possible perquè
la Revista és el notari de totes les coses
que passen al llarg de l'any.
I a més, també és un recull
destacadíssim de fotografies, de textos
literaris, de poemes, de notícies…
M'agrada, i molt, fer una ullada dels
exemplars de dècades passades: trobes
instantànies meravelloses, saps qui són
els protagonistes de la festa de cada any,
però sobretot, és una publicació que fa
poble. I ja sabeu que tant el meu germà
Àngel com jo, Miquel, sóm uns
apassionats de totes les coses que ens
unixen.
Àngel: Hem de ser conscients
d'això: la història d'Ibi es fa entre tots: des
de les autoritats, els empresaris, els
esportistes… fins a qui participa en els
costums locals.
Un poble amb arrels, amb
tradicions, és una localitat rica i amb
coneixements. I tot açò fa que tinguem
identitat pròpia, una referència que ens
permet tindre nexos d'unió en comú.
Miquel: "Les persones passen.
Els fets queden". Esta frase ens la va dir
el nostre pare, Miquel Asensi i Mullor. És
una manera de resumir la nostra manera
d'entendre la vida: si pots, fes alguna
cosa per la teua família, pel teu poble. És
a dir: ja que algun dia deixarem d'estar en
este món, intentem contribuir a una
millora de la societat, en el camp que
siga.
Àngel: Quan naixem, som com
un llibre. Algunes pàgines, les primeres,
j a e s t a n e s c r i t e s p e l s n o s t r e s
avantpassats. Eixa seria la part del
pròleg, per dir-ho d'una forma que
s'entenga. Però els capítols centrals,
eixos els escrivim nosaltres. Amb les
coses brillants i els moments més fotuts.
Miquel: El final del llibre, que
podria ser l'epíleg, no el coneixem.
Possiblement no el sabrem fins l'últim
moment de la vida. Per això, si algú ha
d'acabar el nostre llibre una volta que no
estiguem, intetem que conte tot allò que
vàrem fer de profit.
Àngel: La portada pot ser en
blanc i negre o amb colors, depenent de
l'estil i dels gustos de cadascú. Això té un
poc igual. Però si ens referim al títol
(possiblement siga el moment més
complicat de fer un llibre), intentem que
siga el següent: un apassionat de la vida,
de la família i del poble d'Ibi.
Miquel: I com no, compartir-ho
en la Revista de Moros i Cristians, tant en
la seua part de textos dedicats a la festa
com també en la faceta més literària. Un
autèntic aparador transparent que ens
permet formar part de les experiències de
cadascun i un clar exemple d'exposició
pública de coneixements. Vos animem a
què publiqueu els vostres textos i
fotografies.
Ja hem arribat a la fi de la nostra
intervenció. I volem fer-ho amb
referències cap a la Mare de Déu, la
patrona, i per això, hem escrit uns versos
en honor a ella:
AIXÍ VA SER
Poesia a la Mare de Déu:
Mare, que des del cel mires
com creix el poble d'Ibi.
Estàs present entre nosaltres
cada volta que trenca el dia.
Il·lumina el nostre camí
amb esperances i salut.
Dona'ns les teues raons
per poder ser forts.
Deixa'ns mirar-te,
i demanar-te que ens ajudes.
Deixa'ns agrair-te
les històries viscudes.
A València, ja saps, que canten
tots a una veu: visca la mare de Déu.
I a Ibi, com a bons germans,
esperem ser tocats per les teues mans.
Visca la Festa dels Moros i Cristians!
Visca Ibi!
ENRIQUE PASTOR
99 IBI 2019