2019 – Libro Oficial de Fiestas de Moros y Cristianos de Ibi

Gaceta Festera
PARLEN LES COMPARSES/CONTRABANDISTAS
Avís Comparsa Contrabandista
A
vís matiner. El dia és intens
però curt i no et pots perdre
res.
En la comparsa taula parà.
Abraçades, riures, somriures,
besades i també un cafenet amb el
conyac o el herber, groget. I l'incessant
encreuament de mirades il·lusionades
per la festa que hui és pura promesa.
Gent que no s'aclareix amb la faixa, altres
que han perdut les borles, en fi, tot ben
corrent i normal.
-Anem, anem, que l'abanderà ens
espera.
Es dibuixen en l'acerat cel unes
alegres notes que la música, sobre
badalls, arranca i el cor mou. Expectació,
més abraçades, més riures, les taules del
convit i el buit d'una porta mig oberta que
fa d'escenari amb el teló velat. Ja arriba,
ja ix, ja està ací, enlluernador, el nostre
millor estendard: L'abanderà.
Bullen aplaudiments, enhorabones,
felicitacions, somriures... Llàgrimes.
Entre contrabandistes, amb les seves
lluentors, borlaos, borles, jupetins, faixes
i més de mil centellejos multicolors s'alça
una bandera a la qual, en aquest mateix
instant, jurem desitjos de felicitat i glòria.
Ja clareja el dia, ja la primavera
canta, i la companya, que és partida de
bandolers i bandoleres, presenta al tot
Ibi, la bellesa, l'elegància, de nostra
serrana ensenya. -Visca l'abanderà!
Visca!!!
Mirades, mirades i més mirades. -
Va molt guapa, xe que bonic és el tratge. -
És que la dona, en gitana, és més bella
que cap altra. Preciosa, fina, despampanant.
I ara arribem a l'església, cal
visitar a la Mare.
L'ésser humà, que pateix sempre
algun que un altre colp, necessita moltes
vegades un bon emparo i suport. I en
aquest Ibi nostre tenim la reina del ram, la
Mare dels desemparats, patrona i
senyora nostra, que acudeix hui, vestida
de festa i llum, a dispensar-nos la seva
gràcia, reforçant anhels d'una vida més
alegre, més clara, lliure de penes i mals.
Acabada la plegaria, caldrà
esmorzar en la glorieta d'Espanya, que
aquest dissabte és glòria gran al
desbordar de tot el cens fester, amb les
seves bandes, les seves
a b a n d e r a d e s , c a p i t a n s ,
c a m b r e r s , c a m b r e r e s ,
músiques i músics a mansalva,
i el so proper del bon pa
cruixent. Allí se serveix el sol a
mansalva, plats de pura dieta
mediterrània, cervesa freda, i
el vinet calent. I la xarrada, el
col·loqui, l'acudit, la broma es
f u n d i s a m b l a p r i m e r a
esquadra. Sobre una font de
plata se serveix ara una marxa
mora, un pasdoble, un pas
m a s e r o o u n a m a r x e t a
cristiana qu'ens animen. I es
que tots som festers i la festa
flueix a les nostres mans,
avança al pas de germanes
cames.
-No vos encanteu ara toca el
Concurs de "Cabos".
I hem de pujar de pressa, de
pressa, perquè l'almorsar
baixe.
El concurs és cosa seria. Les
esquadres, ben formades,
l'equipatge en regla, les
altures conformades, el pas, el
pas. -Apreteu-vos xe!. I tots els ulls
apuntant al cabo. Tant si és home com
dona, ha de fer goig i vestir l'aire de
gràcia. I estar al llatir de l'esquadra. I
alçar els cors amb humilitat galana. I, mil
milions de coses que en la fulla del jurat
no estan ni caben.
Les bandes s'afanen de fer-ho
molt bé. Cada nota s'anota, i l'harmonia
es delimita, sols falta afinar el bombo
qu'el bon compàs d'un braç circumda.
Festeres i festers amb les seves
músiques, armats de paciència i gana
inicien com gladiadors davant la tribuna
romana; -"Ave Ibi, los que van a desfilar
te saludan".
Quan els premis es revelen, i
l'alegria es desborda, tornen carreres i
presses: -A dinar,a dinar, que el gaspatxo
es gela i no sé si pillarem taula.
Ala, ara cap avall, fent paradetes,
que la cervesa es calfa.
I arribem a la comparsa. L'alegria
és desbordant. Tot ja al lloc, i un bon lloc
per a tots. Caldrà asseure's. -Guardeu-li
lloc al potrós, que està fent cua per a
pixar.
A la porta de l'excusat han sorgit les més
grans amistats d'aquesta comparsa
nostra, que s'acomiaden en rigor amb un;
-Passa tu que jo encara puc aguantar un
poc.
Pica ací pica allà i -Demana una
altra gerra que aquesta ja s'ha acabat. I el
que és de bon menjar es fica un bon plat, i
el que no, no menja res. I en torn tots fan
la cantarella del de davant o el del costat:
-Traga alguna cosa amic que per a beure
també s'ha de menjar.
I en aquestes vivències de taula,
de sobretaula i de baixtaula sorgeixen al
so de la música grans moments improvisats
d'increïble originalitat: Menjar-se un
flam entre deu (un sol flam i amb la
mateixa cullera, per descomptat). Ballar
un xarleston al ritme d'un pasdoble
villenero, o el kalinka rus al so d'una bona
marxa mora. Fer el cabo, amb tota la
gràcia del món, amb una humil granera
fins a la llàgrima d'encant. O, ja en pla
"cum laude", tallar la cendra amb la
navaixa a les mans d'un "cabo" magistral,
sense partir el puro ni el cap de l'entregat
company, és clar.
El dia de l'Avís, com us dic, és un
dia intens, ple de moments difícils de
poder captar. Però l'instant triomfal, la
mitja hora estel·lar arriba a la vesprada.
L'entrada curta, que a Ibi és passeig,
consta d'un moment que vivim amb
alegria simultaniejada amb el record
emocionat d'altres passejos, d'altres
muscles compartits, d'altres públics i
d'altres instants de pau i goig.
Al principi, per a formar, com
sempre, una mica de destrellatament: -I
el teu germà, on està? -Tu a la punta que
eres molt alt. I el cabo?: -El cabo el farà el
millor mestre. Pren la navaixa collons.
I com explicaré jo asó?:
En l'aire es respira que l'espectacle
ja està preparat. El cabo marca
davant el pas, nosaltres darrere expectants.
En l'esquadra tots el volem molt,
està ben clar. I jo no sé com ho fa, alça el
194