2019 – Libro Oficial de Fiestas de Moros y Cristianos de Ibi

Revista Literaria
L
a veritat és que és molt
agradable i gratificant trobar
notícies i cròniques en
premsa, que ens parlen de la
Festa de Moros i Cristians de
la nostra ciutat o, com és el cas, d'alguna
festa veïna. I, dit siga de pas, des de fa
prou de temps, trobe moltes coses en
comú entre les nostres ciutats: Ibi i
Ontinyent; tant a nivell del caràcter obert,
emprenedor i participatiu de la gent, com
en la manera de fer la Festa: tant a nivell
organitzatiu per part de la Comissió de
Festes, o pels dirigents de les comparses,
com també pel comportament dels
festers i festeres, ben conscients de que
dins de la Festa hi ha temps per a tot: hi
ha moments de desordre i bogeria, i
moments de serietat i mesura.
Encara que fa un grapat d'anys que tinc
guardats estos periòdics, no ha sigut fins
hui que m'he atrevit a escriure un poc
sobre el que conten; principalment
d'aquelles coses que a mi m'han resultat
curioses -probablement per a vosaltres,
la gent d'Ibi, no ho siguen, perquè esteu
acostumats a elles-, i aquelles notícies
que van ser importants en el seu temps.
Quan llig qualsevol d'aquestes ressenyes
o cròniques -per menudes que
siguen-, m'esborrone. El periòdic ens
transmet la visió i la opinió que, la nostra
festa, li mereixia al corresponsal que, en
cada moment, escrivia la notícia. I, a
mesura que vaig llegint, unes vegades
em sorprenc gratament perquè l'article
ens aporta dades concretes, com, per
eixample, quines persones van fer
l'ambaixada en un determinat any; en
altres casos em sent desil·lusionat en
trobar molta frase bonica, amb poc de
contingut.
Tan sols vaig a parlar, molt breument, de
les notícies que he trobat en a penes
setge anys. Concretament des de 1873
fins 1889.
El Constitucional, diario liberal de
Alicante, 24 de juny de 1873, en la
pàgina 3, ens anuncia la festa que
s'apropa, dient-nos que a meitat del
pròxim mes, el poble d'Ibi celebrarà les
festes que, en honor a la seua patrona la
Verge dels Desemparats, ve fent des
d'antic. Del programa fa ressaltar:
La Solemnidad y esplendidez de sus
funciones religiosas, las vistosas
filadas de moros y cristianos, los
preciosos fuegos artificiales, las
corridas de toros y las variadas y
escogidas representaciones que han
de tener efecto en su lindo teatro
ELS MOROS I CRISTIANS D´IBI A LA PREMSA DEL SEGLE XIX
El Constitucional, diario liberal de
Alicante, 5 de setembre de 1875, en la
pàgina 3, també ens anuncia actes
festius. En primer lloc:
(...) los días 5, 6, 7 y 8 del actual,
grandes corridas de novillos y vacas,
a beneficio del hospital de la misma.
Los novillos y vacas que han de
correrse pertenecen a la acreditada
ganadería de D. Fructuoso Flores, y
los diestros que los lidiarán son los
siguientes: Antonio Martorrell y
Caballero, de Cádiz; José Solo, de
Sevilla y Cayetano Aranda de
Córdoba. La música de la villa
amenizará los intermedios de las
corridas.
Mentre que:
(...) los días 9, 10, 11 y 12 habrá
además magníficas procesiones y
funciones de iglesia, fuegos
artificiales, danzas, cucañas, moros
y cristianos, luciendo las comparsas
vistosos trajes y llevando cada una
su banda militar.
El Constitucional, diario liberal de
Alicante, 23 de setembre de 1875, en la
pàgina 3, una vegada acabades les
festes, el corresponsal d'Ibi notifica lo
animades que han sigut:
(...) A juzgar por la correspondencia,
todo ha sido magnífico en las fiestas
de Ibi. Lucidas danzas, castillos de
fuegos artificiales de gran efecto,
comparsas numerosas de moros y
cristianos con vistosos trajes,
danzas, músicas, corridas de vacas y
una solemne procesión.
El Constitucional, diario liberal de
Alicante, 14 de setembre de 1876, en la
pàgina 3, anuncia de manera breu la
imminent festa:
En los días 16 y 17 del corriente
tendrán lugar las fiestas que el
pueblo de Ibi consagra a su patrona.
Habrá lujosas comparsas de moros y
cristianos, corridas de novillos,
fuegos artificiales y funciones
dramáticas.
El Graduador, Periódico político y de
intereses materiales, Alicante, 14 de
setembre de 1876, en la pàgina 3, també
informa de la proximitat de la festa,
anunciant:
(...) funciones religiosas; tradicional
batalla de moros y cristianos;
funciones dramáticas; fuegos
artificiales; toros; bailes y danzas al
estilo del país; cucañas, etc.
Juan Antonio Alcaraz Argente
El Constitucional, diario liberal de
Alicante, 24 de octubre de 1876, pàgines
1 i 2. Ací ja trobem una ampla crònica,
que firma Fernando Z. Cribaltes, de la
que vaig a tractar de resumir els
aspectes que més interesants he cregut.
Comença parlant-nos d'Ibi, del lloc on
està situat -La Foya-, de les precioses
vistes del paisatge, de que el nom d'Ibi
és un adverbi llatí que significa allí, o por
allí; i de que ací va ocórrer, segons les
cròniques, l'assassinat d'Asdrúbal.
Ens diu que al fer-se de dia, un gran
rebombori el va despertar de sobte. Va
eixir al balcó, on el vent fresc del matí el
va acabar de despertar, i va poder
contar, ni més ni menys que sis bandes
de música. Va eixir al carrer, i a les
poques passes va sentir un esclafit, i es
va trobar davant un espectacle que
defineix com sublime. Més de dos-cents
tiradors, amb vestits variats i capritxosos,
s'escampaven al peu d'un monticle,
que al damunt s'alçava una blanquíssima
ermita; que al poc de temps a penes
es distingia, pels núvols de fum dels tirs
que empentava la brisa, canviant
ràpidament l'olor del timó pel de la
pólvora.
Eran las guerrillas de aquellos
simulados ejércitos que comenzaban
un combate que había de durar dos
días, con alternativas victorias:
imposible es comprender el estrépito
de sus arcabuces si no se escucha, y
difícil compararlo a otro que al que se
siente en esas máquinas flotantes de
guerra en un día de encarnizado
combate.
I ens parla de la Rodella:
(...) una niña de siete años en traje de
vestal, recibiendo millares de
disparos de los capitanes sobre su
delicada faz, a los que ella contesta
con acompasado saludo y angelical
sonrisa, interpretando el papel de
Rodella, (…)
La veu de les campanes posa una treva
a la lluita, i convida a anar a l'església, on
trobem l'harmonia de l'orgue junt una
melodiosa orquestra
(...) y la mágica palabra de la fe y el
panegírico de María, magistralmente
expuesto por los oradores don José
Juliá Blanch, vicario de las Monjas de
la Sangre de Alicante y D. Juan
Bautista Giner, cura ecónomo de la
Iglesia parroquial de Penáguila,
arrasan en lágrimas los ojos del
I després, directes a taula, a menjar un
gustós filet de vaca, que les vesprades
anteriors es van córrer en la vila. I, cóm
no, ens parla de les ambaixades:
346