2019 – Libro Oficial de Fiestas de Moros y Cristianos de Ibi

Revista Literaria
La visita a Ibi
Ramón Santonja Alarcón
Q
uè és una visita?
Amb la intenció de fer valdre la
seua autoritat i assegurar el
compliment de les seues ordes,
la monarquia es va valdre del
recurs de la visita de residència, una mena
d'auditoria en què el funcionari reial
comissionat per a ella quedava investit de
plens poders sobre el govern municipal per
a revisar els comptes de la tresoreria, per a
instruir processos judicials contra qualsevol
oficial sospitós i, sobretot, per a mediatitzar
el procés d'elecció i renovació del govern
municipal, fet que irritava en gran manera a
l'oligarquia local.
Les actuacions no van tindre major
transcendència a banda d'un sanejament
temporal de les finances, un lleuger
escarment als corruptes i la trista comprovació
d'un esforç emprat en va.
Les visites de residència eren necessàries,
com queda demostrat en l'elevat nombre de
processos efectuats contra les autoritats
locals per frau manifest i transgressió
deliberada dels estatuts. Durant els anys
que van durar, la monarquia es va permetre
un cert respir, pensant que els recursos de
la ciutat, almenys durant un temps, estaven
ben vigilats i és cert que van efectuar una
important neteges de corrupteles,
clientelismes, i sobretot, de butxaques
alienes on pararien bona part dels diners
públics, encara que no sempre es va poder
recaptar la totalitat del que distrau.
Els tres monarques que es van succeir en el
tron durant el segle XVII van practicar una
política molt semblant respecte als
municipis, i els tres, igualment, van
mantindre la pràctica d'enviar visitadors al
municipi, i a més, van coincidir novament en
l'escàs èxit obtingut en les mesures que van
decretar.
Fonaments de dret.
La classe d'eixe respecte, d'eixa coexistència
autonomia local-intervencionisme
reial, pot entreveure's en la diferenciació
entre poder i comandament. [...] En la
teoria, el poder absolut havia assumit ja,
però en pràctica, la seua capacitat de
comandament no estava, ni de bon tros,
consolidada pel fet que no disposava de
mitjans per a governar i administrar justícia
adequats a la realitat del territori que es
volia sobre les institucions de la Corona
d'Aragó creixeria de forma lenta però
constant, entre els segles XV i XVII; la
gradual supeditació del Consell d'Aragó al
control regi, la creació de les Audiències
Reials i, inclús, el reforçament de les
atribucions militars del virrei com a capità
general, van ser importants instruments per
a salvar els obstacles forals i instaurar un
poder executiu fort.
Estos instruments ? molt especialment la
Reial Audiència permetrein a la monarquia
estendre la seua influència sobre les
administracions locals sense que el seu
prestigi i autoritat resultaren dóna?dos, ja
que <<les tensions hi tendien a diluir a
l'oposició contra el monarca>>.
Com i quan es porta a efecte.
Acompanya el governador en la visita:
-jurista,
-comptable,
-procurador, i
-servents personals del governador.
Quins aspectes comporta.
Un d'ells era que el governador rebia 500
lliures per cada visita, les despeses del qual
anaven a càrrec del municipi que visitara.
La major part dels ingressos de la hisenda
municipal procedia d'imposicions ordinàries
de tipus indirecte que afectaven
l'autoritat comercial i al consum.
Les despeses administratives constituïen,
després de les pensions de censals, la
segona obligació quantitativament
important del municipi i no precisament
perquè la nòmina d'oficials municipals fóra
massa alta, perquè les despeses de plets,
el pagament de deutes i els avanços en
efectiu proporcionats als arrendataris de les
recaptacions de cises eren els factors que
provocaven l'elevada quantia d'esta
partida. D'ells, els dos últims poden ser
considerats una conseqüència dels usos
administratius imperants en el règim local,
per quant denoten una total despreocupació
per l'estat de la tresoreria i la previsió del
gasto.
Per què s'oposen a ella determinats
municipis,
Per les grans despeses que suposen per a
les arques municipals.
Pel que fa al funcionament de l'administració
econòmica de la ciutat i, concretament,
de la seua clavaria, esta es ressentia de les
mateixes tares que afectaven altres
poblacions integrants de la Corona d'Aragó.
La pròpia configuració del govern local i la
incapacitat de la política econòmica
practicada per la monarquia per a idear un
sistema que controlara millor els recursos,
van jugar a favor de la permanència del
caos administratiu. Un dels majors defectes
de l'administració dels recursos locals era
que la seua gestió es concebia com si es
tractara d'un abastiment públic, amb
l'excepció que l'arrendatari era un insaculat
triat a l'atzar: prou amb què el clavari
presentara els suficients avals per a ser
confirmat en el càrrec. Amb el tresorer en el
seu lloc i les obligacions de pagament més
urgents de pagament traspassades als
arrendataris dels impostos, els jurats no es
preocupaven molt més enllà d'atendre les
despeses que ells mateixos generaven,
sense preocupar-se si hi havia o no efectiu,
perquè que ni feien previsions ni prenien
mesures per a contindre el dèficit. Davall
estes circumstàncies, la labor del clavari no
havia de resultar fàcil. Ni tan sols tenia
possibilitats materials de distraure fons,
delicte més accessible als jurats i a l'escrivà
de la sala, ja que els primers eren els que
despatxaven les ordes de pagament i el
segon qui redactava i registrava els
mandats, apoques, cartes de pagament i
albarans. La seua missió, potser més
important, la tramitació de diligències
executòries contra deutors, no era freqüent
350
que aconseguira culminar-la amb èxit,
havent d'actuar contra arrendataris que,
moltes vegades, eren testaferros dels
restants membres del govern.
Què caracteritzava a les viles reials de
València?
Els municipis valencians de l'època
moderna presenten, en els seus models
orgànics i de funcionament, certs elements
comuns i algun tret distintiu. Hereus en gran
manera dels trets propis del municipi baix
medieval van gaudir d'àmplies competències
pròpies del que s'ha vingut a
denominar un "estat en miniatura". Els
òrgans administratius, tant els col·legiats
com els unipersonals, són quasi idèntics en
tots els municipis i responen, en essència,
al disseny municipal de la capital del regne.
No obstant, les diferents ordenances,
atorgades a títol particular pels monarques
a viles i ciutats, introduïxen matisos i
peculiaritats pròpies de cada localitat. A
través de memorials en què sol·liciten la
suspensió de les visites de forma temporal
o indefinida.
Què demanen exactament els municipis.
Qual és la posició dels òrgans de l'administració
reial implicats:
L'estudi dels mecanismes de control de les
viles del Regne de València i, més
concretament, de les actuacions de
funcionaris reials en el nostre país i de la
relacions d'este amb el poder central,
representat per la Reial Audiència de
València i el virrei oferix, segons el nostre
parer, evidències suficients per a afirmar
que, a meitat del segle XVII, l'autoritat del
Rei havia consolidat la seua supremacia
enfront de les institucions forals que,
encara que vigents de dret, havien perdut
gran part del seu poder efectiu. Però, a
pesar que la consolidació de les institucions
que exercien l'autoritat de la Corona en el
regne havien aconseguit liberalitzar la
capacitat de maniobra de la monarquia,
afluixant els lligams que representaven els
privilegis forals en un procés dilatat en el
temps, iniciat ja en els primers anys l'època
moderna, la carència de recursos humans i
materials suficients impedia a l'administració
exercir una jurisdicció d'acord amb el
nivell d'intervencionisme aconseguit, fet
que va resultar evident encara a finals del
segle XVII.
En el context que ens ocupa, el de les
administracions locals, la Corona va
disposar, per a salvar este obstacle, de la
"col·laboració interessada" de les oligarquies
urbanes i els casos d'Onda, Llíria,
Morella o Benigánim és un dels molts
exemples que poden il·lustrar esta
afirmació.
Què resultats obtenen els municipis.
En la major part dels casos els resultats
obtinguts pels municipis a l'hora d'evitar el
pas dels governadors per les seues
localitats per a la realització de les visites és
escàs, pel fet que la Corona, no obstant, era
conscient que este comportament podia
resultar perjudicial als seus interessos. La