2019 – Libro Oficial de Fiestas de Moros y Cristianos de Ibi
2019 – Libro Oficial de Fiestas de Moros y Cristianos de Ibi
2019 – Libro Oficial de Fiestas de Moros y Cristianos de Ibi
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Revista Literaria
Tresors culturals que ens ajuden a comunicar-nos
Àngel E. Asensi i Esteve. Periodista.
Miquel P. Asensi i Esteve. Periodista.
P
e n s e m q u e é s b e n
important estar comunicats
els uns amb els altres.
És imprescindible que un
poble puga compartir la seua cultura
mitjançant qualsevol classe d'expressió,
però amb l'objectiu necessari
de poder entendre's. I com no, la
parla és la forma més directa de ferho.
Ens agrada i molt la nostra
llengua, estar en contacte amb les
persones que la parlen així com
intentar recuperar expressions o
dites que el pas del temps va deixar
amagades durant dècades o inclús
segles. Per a nosaltres, les paraules
són tresors culturals que ens ajuden
a fer comunitat, a sinzerar-nos, a
compartir la nostra història.
Ara anem a destacar-ne
algunes d'eixes expressions i
reforcem el seu valor amb fotografies
de Vicente Satoca i de Teresa Esteve
Rico.
Despallar: llevar la palla més
xicoteta de la batuda. Hi ha que
separar-la del gra amb les forques,
pales o qualsevol altra ferramenta.
Donar-ho tot preparadet i escudelladet:
mastegadet, sense complicacions.
Ens referim al menjar i també
ho podem aplicar a qualsevol
aspecte de la vida.
Eixir-se'n l'animeta: "A vore si del
tallet que t'has fet en el dit, t'ix
l'animeta". Es diu quan alguna
persona exagera, ho fa gran. Per
exemple, un xiquet té una ferida
xicoteta i no para de plorar. La seua
mare li ho exclama.
Emboirar la memòria: no tindre els
records clars. Una expressió quasi
literària. Un plaer recuperar-la.
Faena i garrot!: els més majors li ho
deien a les persones que no desitjaven
treballar. Si no volien fer-ho,
garrot amb ells!
Faves novelles: les primeres faves
que es cullen. I per cert, quina oloreta
més bona que fan! Tot un plaer anar
pel bancal collint-ne i menjant-ne.
Fer de poll a capó: anar fent-se
major, tindre més experiència en la
vida. Com el poll, que a poc a poc es
fa gran. Hem sabut que el capó és el
pollastre capat per a fer-se gros.
Fer panxa: quan una paret es bufa, i
per tant, ja no està recta, fa panxa.
Ja et faran la cançó: ho diu qui ja no
té més paciència davant d'una
situació o problema.
354