2019 – Libro Oficial de Fiestas de Moros y Cristianos de Ibi

Gaceta Festera
PARLEN LES COMPARSES/CHUMBEROS
Diccionari desordenat per a entendre 25 anys de festa, 25 anys d´amistad
Fester: persona a qui li agrada passars'ho
bé fent festa. En el nostre cas
particular, i per estar aquest article a on
està, persona a qui li agrada passar-s'ho
bé fent festa de Moros i Cristians. Però el
fester té un problema: que fer festa ell sol
és molt avorrit i vist des de fora sembla
com que s'ha begut l'enteniment i fa
coses estranyes. Si es vist de moro o
cristià tot sol, hom pensarà que s'ha
disfressat. Si és carnestoltes encara ho
podran entendre, però si no, el miraran
malament. Hi ha moltes classes de
festers, com els festers "de gotet" o
d'honor, però això sobrepassa el propòsit
d'este escrit.
Esquadra: grup de festers que es
reuneixen de forma premeditada o
espontània per a fer festa de Moros i
Cristians junts, ja que així s'ho passen
millor. Els agrada menjar i beure (i no
creure) tots a una i passar els dies de
festes junts; però , especialment,
gaudeixen vestint-se tots igual per a
desfilar davant o darrere d'una formació
musical d'instruments de vent i percussió
que es diu banda. Normalment s'integren
en una entitat superior anomenada
comparsa i que és el resultat de la unió de
vàries esquadres, per la qual cosa no és
estrany que els components posen un
nom a la seua esquadra per a diferenciarla
clarament d'altres. El nom pot ser
comú, com "amics del capità" o propi com
"els Pardalets".
Amistat: un dels elements que pot fer
que als membres d'una esquadra els
agrade estar junts. Hi ha moltes coses
que els components d'una esquadra
poden tenir en comú, algunes tan
diverses com el gust per a una marca de
whisky o café licor, la preferència per
anar a un bar específic o simplement el
parentiu, però l'amistat no és forçosament
una d'elles. No obstant això, si s'hi
dona, els festers de l'esquadra gaudeixen
de reunir-se fora dels dies de festes i
l'esquadra pot durar molts anys; al menys
25, si més no.
Especial de negres: un dels tipus de
vestit que als membres d'una esquadra
els agrada posar-se per a desfilar junts.
És un abillament que es caracteritza
principalment perquè els festers porten la
cara mascarada de negre -d'ací el seu
nom- en combinació, o no, amb altres
colors, que mostren més o menys
sofisticació segons el gust del maquillador
i el pressupost disponible, la qual
cosa fa que ni sa mare reconega els
festers. Un altre tret d'aquestos abillaments
és que l'esquadra se'ls posa
només per a una única entrada.
Normalment són vestits de guerrers amb
un caràcter tribal africà, per la qual cosa
solen portar elements identificadors
d'animals o plantes, grans o xicotets,
reals o fantàstics, vius o morts, i grans
cascos o tocats al cap, el pes dels quals
frega el màxim que el coll d'una persona
normal es capaç de carregar. S'han
donat casos que un vestit especial de
negres ha sigut l'origen del nom propi
d'una esquadra. Es coneix el cas de
l'esquadra els Pardalets que es diuen així
per portar una àguila de gran tamany al
cap que algú que estava organitzant
l'entrada mora a l'inici de la pujada de
Santa Llúcia va comparar, amb molta
broma, amb uns xicotets pardals.
Moro Traïdor: Acte humorístic que
representa la comparsa de moros
Xumberos -els de la figa de pala- el
diumenge de festes de bon matí des del
castell després de la guerrilla. Abans, els
destrellatats de l'esquadra que el
representen se'n pugen a Santa Llúcia
per a rememorar la cerca i captura, allà
pels anys de la picor, del Moro Traïdor, el
qual havia sigut seduït pels encants
carnals d'una cristiana a qui va vendre els
plànols de la vila d'Ibi quan aquesta
encara era musulmana. Amb informació
tan privilegiada, les hostes cristianes
pogueren conquerir Ibi sense, com sol
dir-se, despentinar-se. No hi ha
constància de què siguen fets històrics,
però muda contar-ho com si realment ho
foren. Si el trellat dels festers d'una
esquadra és inversament proporcional a
les voltes que han participat en aquest
acte, els membres de l'esquadra dels
Pardalets són els que més poc trellat
tenen. 19 anys seguits deixa seqüeles
irreparables.
Pardalets: Esquadra típica i tòpica dels
moros Xumberos -sí sí, els de la figa de
pala- que allà per 1993 van eixir junts per
primera volta i per tant en 2018 celebraren
el seu 25 aniversari. En els seus inicis
era un grup prou heterogeni amb festers
procedents de vàries comparses, inclosa
la més multitudinària amb diferència del
poble i l'única que és cristiana i mora
alhora, als quals inicialment només unia
el menjar i beure (i no creure), però que
amb el temps aconseguiren que l'amistat
fora el seu principal element d'unió; per
això porten 25 anys junts i sumant.
Gràcies al montepio que fan des de fa
molts anys -una excusa com una altra per
a ajuntar-se a esmorzar amb el permís de
l'autoritat governativa domèsticapogueren
celebrar tan important fita de
manera esplèndida sense deixar-se
ningú pel camí.
Va haver per a celebrar-ho com millor se
celebren les coses, menjant en bona
taula amb bona companyia, i per a fer una
entrada que guardaran en el record
durant molts anys. Una carrossa
decorada amb elements al·lusius a l'acte
del Moro Traïdor i amb un dels tocats
d'àguila que els va donar el nom portava
4 Pardalets menjant i bevent i obria el
xicotet seguici muntat per a l'ocasió.
Després seguia el gros dels Pardalets en
formació d'esquadra amb un vestit
especial de moro elegant -els anys no
passen de bades- confeccionat per
l'empresa ibiera La Batalla marcant el
pas al ritme de la marxa mora Tayir,
composta pel biarut Ferran Campos per
encàrrec de l'esquadra i interpretada pels
120 músics de l'Associació Musical
l'Avanç del Campello. Tayir no és un nom
212