Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
14<br />
Ensenyament<br />
Nou curs escolar,<br />
problemàtiques de sempre<br />
Ramon Martí Montesa, director Escola Sitjar<br />
Bon títol, no?, per començar la presentació<br />
del nou curs escolar 2013-<br />
14 que fa poc hem iniciat a l’escola<br />
El Sitjar de Linyola.<br />
En aquest sentit, m’agradaria recordar<br />
els objectius que el nostre<br />
sistema educatiu es planteja, per<br />
tal què tots ens situem amb les finalitats<br />
que es pretenen aconseguir<br />
amb la tasca docent al llarg dels nou<br />
mesos que durarà la nostra tasca.<br />
Veig necessari continuar enumerant<br />
el ventall de recursos què el mateix<br />
sistema ens dota, perquè aquests<br />
ens facilitaran portar a terme l’esmentada<br />
tasca, però hem de tenir<br />
clar que la seva manca també ens la<br />
pot dificultar. Potser caldria acabar<br />
aquestes línies de la presentació<br />
del curs amb una breu i sempre<br />
insuficient reflexió sobre els agents<br />
que fan que les coses estiguin com<br />
estan i quin paper hem de protagonitzar<br />
nosaltres, mestres, alumnes,<br />
famílies, perquè en sortim més ben<br />
parats que perjudicats.<br />
ELS OBJECTIUS<br />
Millora dels resultats educatius.<br />
Augment de la cohesió social.<br />
ELS RECURSOS<br />
Materials i polítics: Retallades en<br />
augment. Baixada important de<br />
les dotacions econòmiques: val a<br />
dir que l’Administració està fent un<br />
esforç considerable i que els diners<br />
de què se’ns dota ens van arribant<br />
per quadrimestres a plaços (no se si<br />
en acabar l’any natural, que és quan<br />
hem de fer el rendiment de comptes,<br />
allò que ens arribà és equivalent, si<br />
més no, a tot allò que ens arribava<br />
en cursos anteriors). Material cada<br />
cop més envellit i antic, ja que no<br />
es renova gairebé res. Noves lleis<br />
i decrets els quals cada any ens<br />
fan repensar i canviar aspectes<br />
organitzatius, de posta en pràctica<br />
professional..., sense afiançar tot<br />
el ventall de projectes i intencions<br />
que ens proposem, i queda tot una<br />
mica penjat.<br />
Fa dos cursos que les renovacions<br />
del material es fa possible tan sols<br />
per les aportacions de l’AMPA de<br />
l’escola, l’Ajuntament i les inversions<br />
dels minsos estalvis que des de la<br />
gestió econòmica de l’escola portem<br />
a terme.<br />
Humans: en dos cursos hem baixat<br />
de 27 a 20 mestres. I ens deien que<br />
per als nivells d’Infantil es crearia i<br />
se’ns dotaria de la figura de l’ajudant<br />
d’Infantil... ciència ficció, ha ha ha.<br />
UNA MICA DE REFLEXIÓ<br />
En els cursos, llunyans ja, de les<br />
vaques grosses sembla que es llançaven<br />
els diners, amb tants mestres<br />
en la nostra escola... el resultat era<br />
que els nens i nenes gaudien d’una<br />
assistència i intervenció educativa<br />
ideal (els resultats educatius dels<br />
millors països així ens ho demostren<br />
i expliquen, penso en Finlàndia): es<br />
podia fer atenció individualitzada, es<br />
podia arribar a totes les necessitats...<br />
i, ves quines coses, els resultats educatius<br />
no estaven gens malament ja<br />
que superaven els de la mitjana que<br />
s’obtenia a Catalunya. Potser els<br />
resultats eren massa bons i sembla<br />
que no convé que una escola pública<br />
vagi per davant de la mitja o fins<br />
i tot d’altres centres anomenats d’elit<br />
i que, per definició, els han d’obtenir<br />
majors... quina paradoxa, no? Crec<br />
que costarà tornar a aquells (pocs<br />
per cert) cursos en els quals gaudíem<br />
de tan bones condicions de<br />
treball, però al meu entendre, i es<br />
digui el que es digui, sembla que<br />
hi ha una intencionalitat calculada<br />
de què els habitants del poble no<br />
tinguem el camí de l’accés al poder<br />
(econòmic?) amb la facilitat que hom<br />
pretenia en aquells temps d’opulència<br />
falsa, de manera que l’estat del<br />
benestar no pot ni s’ha de promoure.<br />
El resultat final pot arribar (i ho escolto<br />
en personatges mediàtics que en<br />
saben més que jo, que ja succeeix)<br />
a un allunyament de classes socials<br />
en les quals augmenti el nombre<br />
dels de sota (augmentant també els<br />
pobres, socialment considerats) i<br />
dels de per sobre, eliminant-se els<br />
de la mitja, sector que permetria als<br />
de sota accedir a una millor situació<br />
i condició.<br />
Així les coses, com ens podem<br />
permetre pretendre la millora dels<br />
resultats educatius i de la cohesió<br />
social, si a cadascuna de les famílies,<br />
donades les circumstàncies actuals,<br />
ni se’ns faciliten les condicions que<br />
un govern hauria de procurar ni<br />
se’ls procura la possibilitat d’invertir<br />
temps i diners en l’educació dels<br />
seus petits, esdevenint una cursa<br />
personal en la més miserable filosofia<br />
del salvi’s el que pugui!<br />
Una reflexió, per petita que sigui,<br />
ha de tenir unes conclusions i una<br />
proposta, o més d’una, d’accions<br />
per continuar endavant i, malgrat<br />
tots els entrebancs, procurar assolir<br />
aquelles finalitats que es procura<br />
el nostre sistema educatiu, malgrat<br />
la paradoxal intencionalitat què no<br />
barret picat OCTUBRE 2013
Change language