BarretPicat-200

Opinió
45
d’aspiracions simples, recorreguts
marcats amb fites, espais més o
menys controlables, ha estat esborrat
amb nocturnitat i traïdoria. A fora,
la crua intempèrie d’un capitalisme
real on cada vegada més gent és
empesa al marge. Les trobades
periòdiques es farceixen de silencis,
i d’absències. I sovint, arriba un punt
en les converses, en què la paraula
dura i el ressentiment ens porta
a allò sobre el qual, pel meu ofici
d’historiador, ja tenia coneixement,
i que fàcilment podria denominar-se
com a període prerevolucionari o
d’irrespirables tensions socials.
Francament, costa acceptar que
amics convergents participin dels
postulats anarcocomunistes de la
PAH o que antics botiguers o petits
empresaris esquitxin els aparadors
dels bancs amb fems, o que mares
de família, abans incapaces de trencar
un plat, reclamin empalaments
públics contra qui s’ha declarat
enemic nostre.
Efectivament, la trista pedagogia
dels fets m’ha fet comprendre la
dimensió tràgica dels anys trenta,
aquesta dècada de conflictes en
què l’esperit democràtic es va dissoldre
entre sentiments revolucionaris
i contrarevolucionaris, entre
una dinàmica difícil de comprendre,
en què es teixí una tragèdia evitable.
En història, la millor manera
de no entendre res és recórrer als
manuals escolars. Quatre idees
improvisades d’historiadors influïts
pel moment en què redacten la seva
narració dels fets, no ens serveixen
per intuir la magnitud de la tragèdia.
Explicar l’eclosió del feixisme, o la
dinàmica de la violència revolucionària
o contrarevolucionària a casa
nostra, resulta extremadament difícil,
especialment si ens refiem de
relats històrics, documents parcials
o fonts, com totes, on hi ha més
omissió que propaganda. També
resulta extraordinàriament complex
reconstruir un passat a partir de testimonis
orals, quan assistim a una
confrontació d’idees i projectes, i els
protagonistes redecoren una versió,
una vegada han passat els anys,
adobada per silencis i autoenganys.
El més determinant, a l’hora d’entendre
el terratrèmol del primer terç
del passat segle, van ser aquells
canvis invisibles en la mentalitat de
les persones. Sovint imperceptibles,
recollits, potser en la correspondència
creuada entre amistats antigues,
apareix el procés d’enverinament
social que portà a la tragèdia. Perso-
nes estafades respecte a les normes
socials que havien d’acceptar. Gent
que, després de complir amb els
deures que els havien imposat, havien
estat enganyades. Persones que
ho havien perdut tot, incloses l’esperança
i la por, fins a congriar-se
en una tempesta perfecta. Vells
amics que es feien confidències, i
que sense ser-ne conscients, van
ser canviats per la història, fins entendre
que ells podrien ser capaços
de canviar-la.
Com tot, predir el futur, per als
historiadors, resulta un exercici tan
fútil com per als economistes fer
previsions. Amb prou feines podem
interpretar el passat. Amb prou
feines podem intuir que anem malament.
I que potser, com descobreixo
entre els noms de les persones que
compartim signatura en el manifest
del Procés Constituent, gent tan
diversa i plural com els meus amics,
considerem que el futur no es pot
construir sense els nostres noms.
Subscriu-te a
la revista de LINYOLA!
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08