BarretPicat-200

22
Vistes de Linyola
L’última sessió
Antoni Folguera
Amb aquestes ratlles vull donar testimoni d’una vivència personal. És doncs una crònica subjectiva
fruit d’una mirada pròpia. Tal com va escriure’m una vegada l’amic Francesc Foguet: “És una memòria
compartida. Cal deixar-ne constància”, i així ho he fet jo.
Vaig assabentar-me del tancament
del cinema Planell a través d’uns
coneguts, una tarda de finals del
mes de juliol, mentre em banyava
a la seva piscina: “Que no ho saps!
ens tanquen el cini”, van dir-me. Dies
més tard, concretament el 7 d’agost,
va sortir la notícia publicada al diari
on-line Vilaweb en la seva edició del
Pla d’Urgell. L’endemà mateix el diari
“Segre”, en la secció comarques,
portava aquest titular: “El cinema
Planell de Linyola tancarà portes a
partir del 8 de setembre”, amb el subtítol:
“Després de gairebé cinquanta
anys d’activitat i al ser inviable la seva
modernització”. Per la festa major
d’agost va obrir-se una exposició
al hall del cinema i la revista Barret
Picat va dedicar-li un monogràfic
excel·lent en el seu número d’agost.
Resumint, el fet era el següent: el
cinema Planell de Linyola, un espai
que havia vist créixer a mig poble,
cessava definitivament la seva activitat
el diumenge 8 de setembre,
després de 49 anys de funcionament
ininterromput. Els motius del tancament
eren prou coneguts: el cost
que suposava l’adaptació al format
digital, la jubilació del projeccionista,
la baixada gradual del nombre d’associats,
el canvi d’hàbits en el consum
cultural, el pirateig i la pujada de
l’IVA, etc, etc. En definitiva, la seva
poca o nul·la viabilitat econòmica.
La notícia va entristir-me. El cini Planell
formava part de la meva memòria
sentimental i, d’aquesta manera, vaig
voler ser testimoni de l’última sessió.
Aquesta esdevindria un homenatge
particular a un lloc del qual en conservava
molts bons records. Una sessió
d’entrada lliure i amb programació
especial, tot un detall que s’ha d’agrair.
Vaig aparcar el cotxe al costat
del magatzem de la Cooperativa uns
10 minuts abans de les 6 de la tarda,
hora en què començava la projecció.
Una mica nerviós vaig entrar al hall i
després d’intercanviar algunes paraules
amb coneguts i familiars vaig
entretenir-me a mirar l’exposició. No
és difícil d’imaginar que molta de la
gent que aquella tarda eren allí també
hi van ser el dia de l’obertura l’any
1964. Segurament, la seva presència
també esdevenia un acte de lloança
privat a un lloc que, d’una manera o
altra, havia format part de les seves
vides. Un darrer comiat, un adéu per
sempre.
Vaig entrar a la sala i vaig seure al
costat d’un amic. No érem massa
gent, escassament un terç de les butaques
estaven ocupades. Primerament
hi hagué uns parlaments, el Sr.
Pere Aumedes va recordar els anys
que l’empresa Circuit Urgellenc era
present al poble. No volgué parlar
d’última sessió sinó de penúltima,
deixant la porta oberta a futures
projeccions en dies assenyalats
com ara la Festa Major. Amb veu
emocionada, va tenir unes paraules
d’agraïment per a totes aquelles
persones que hi havien treballat,
per la fidelitat dels socis i les sòcies
durant més de 30 anys i també per
l’Ajuntament de Linyola que, durant
molt de temps, hi havia col·laborat
econòmicament. No pogué acabar,
les llàgrimes ho impediren. Després
en Robert García, antic treballador
del Planell, va llegir l’escrit Records
en 35 mm. on rememorava els anys
treballats al cinema de Linyola.
També va acabar entre sanglots.
Finalment, en Ferran Blanc va fer una
presentació dels tres curtmetratges
que es passarien abans de la pel·
lícula: Destins, el making off de PHE
(1r curt d’en Ferran) i Mala Hierba.
Tots els curts foren aplaudits amb
entusiasme pels assistents, així com
els parlaments.
La pel·lícula escollida pel dia de la
cloenda no podia ser més escaient,
Cinema Paradiso. Aquest film estre-
barret picat OCTUBRE 2013