Servei d’Auto-rentat de cotxes Taller de reparació Electricitat i mecànica en general Especialitat en revisions ITV Planxisteria i pintura Alineació de direccions per ordinador Servei de grua permanent TALLERS PLA D’URGELL Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola BAR Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA Tel. 664 398 654 Des de 1984 46 barret picat OCTUBRE 2013
Literatura 47 Cita a cegues Mari Pili Avui és una tarda de tardor calurosa i estic fent un beuret amb unes amigues al Planell mentre les nostres xiquetes patinen per la plaça amb els patins en línia que s’han posat de moda. Miro la meva filla com fa de les seves i penso en la sort que he tingut de tenir-la. Si no hagués estat per internet dubto que ara me l’estigués mirant: una nena rossa d’ulls blaus, alta i esvelta, res a veure amb mi... Després de vàries relacions fallides, entre elles una de llarga i dolorosa em vaig decidir a fer cas del consell d’un amic meu i em vaig apuntar a la pàgina de contactes Destiny que en aquell temps, que encara no s’estilava gaire això de lligar per internet, era gratuït per les noies, suposo que era per captar adeptes. Vaig omplir el meu perfil, però obviament sense dir tota la veritat i sense posar foto, no fos cas que hi voltés algú de Linyola… I sí, hi havia gent de Linyola tal i com vaig poder comprovar. Anava xafardejant i hi havia nois interessants, alguns massa interessants per ser veritat. I au, a provar sort. La primera cita va ser un desastre! Vaig conèixer un xicot de Ponts que semblava un bon partit: mestre, ben plantat segons explicava i bona persona i vam quedar a mig camí, a Cubells, a un restaurant a peu de carretera per fer un cafè, a les quatre de la tarda. I clar, com ens reconeixerem? Vaig veure a una pel·lícula que ell portava una rosa i ella un llibre però vaig descartar la idea. Uf, hauríem cantat més que un esquimal en un desert. Al final vam quedar d’anar negres amb un detall vermell. Va arribar el dia de veure’ns, ja que ni l’un ni l’altre vam ser bons per enviar-nos una foto. Me’n vaig anar cap a Cubells feta un sac de nervis tota negra amb el cinturó vermell. Només entrar vaig veure un xicot a la barra tot negre, tipo heavy, però de detall vermell res de res. Vaig seure a la barra, prop del noi i vaig demanar un cafè. Aquell xicot no feia cap plan, o sigui que vaig descartar que fos la meva cita, però per allí no s’atansava ningú. Al cap de mitja hora d’esperar-me li vaig enviar un missatge i la resposta va ser que no volia saber res més de mi. Li vaig preguntar si era el que hi havia a la barra i encara espero resposta… A otra cosa, mariposa! Vaig deixar estar el xicot de Ponts i em vaig dir a mi mateixa que no em convenia i que havia de buscar una altra cita. Al cap d’un temps de xerrar amb l’un i amb l’altre vaig quedar amb un altre noi, aquest cop d’Igualada. Semblava pel xat que la cosa podia sortir bé i després d’explicar-nos la vida i miracles vam decidir de veure’ns en persona i veure què tal la química. Amb aquest ja ens vam passar fotos, no fos cas que em passés igual que el de Ponts i vam quedar per fer un beuret a Cervera. Almenys es va presentar i la primera impressió va ser bona. Vam anar a fer un beuret prop de la universitat i vam xerrar tres hores de tot. Ostres ja m’estava fent il·lusions quan a l’acomiadar-nos va i em diu que no era el seu tipus, que li queia bé, però que no. Me cagon… I després del d’Igualada va venir el de Tarragona, el de la Seu, el de Lleida, el de Mollerussa, que per cert, havíem anat junts a l’institut, el de Penelles, el de Masquefa… I no cal entrar en detalls, però amb un parell vaig tenir més física que química… Però un dia, emprenyada i fastiguejada de conèixer homes que no em portaven en banda em vaig esborrar de la pàgina de Destiny i em vaig dir que no buscaria més. I vaig estar un mes sense xatejar amb cap noi però l’addicció era més forta que jo i hi vaig tornar a entrar amb tanta mala sort que vaig conèixer el pare de la meva filla. I era suec. Quan vaig mirar el seu perfil a Destiny vaig pensar que això de fer-se el suec era una broma. Un paio de Suècia, d’una ciutat propera a Estocolm, Uppsala, què coi hi feia a Lleida? Doncs es veu que només havia vingut a Lleida a inspeccionar uns terrenys per a una empresa sue ca. Vam quedar per tenir una cita i vaig pensar en seguir-li la broma però no, era nòrdic total: alt, ferm, ros i amb ulls blaus. Tenia un punt però no era guapo. Però tot i que no sabia gaire català i que pràcticament parlàvem en castellà i anglès, i contra tot pronòstic, ja que sabia que la relació que tenia data de caducitat em vaig enamorar d’ell fins al moll de l’os. Dues setmanes i va marxar cap al seu país. Em va deixar el seu telèfon, però no l’he trucat més, ni tan sols per dir-li que estava embaraçada... I des del suec, res. Vaig esborrar el perfil de Destiny i no he tingut cap més cita. L’embaràs una aventura, però és una altra història. I aquí estic al Planell fent un beuret amb les amigues, totes ben casades. I jo l’ovella negra esperant que algun dia arribi l’home perfecte que ens vulgui a la meva filla i a mi.
Change language