BarretPicat-200

58
Racó verd
Els ocells de Linyola
Roger Guillem Martí
Descens de les
poblacions
d’ocells d’ambients
agrícoles
Una percepció personal, el descens
d’ocells als ambients agrícoles,
confirmada pel programa de
seguiment d’ocells Sacre.
Tercera i darrera entrega de l’anàlisi
dels resultats obtinguts a Espanya
pel programa Sacre. Recordem
que aquest programa, realitzat per
SEO/Birdlife entre el 1998 i el 2012,
pretén obtenir l’evolució de la població
dels ocells comuns a l’època
reproductora. En el present número
farem una anàlisi de l’estat de les
dues poblacions que s’han detectat
canvis més significatius als ambients
forestals (pinsà comú i picot verd),
on en general les espècies tenen
tendència positiva a causa de l’augment
de la massa forestal. Pel que
fa als ambients urbans, l’altre medi
que restava per analitzar, tractarem
les dues espècies que han patit un
descens singular (pardals comuns
i orenetes vulgars) i dues espècies
que augmenten de forma acusada
(la tórtora turca i el tudó).
La població nidificant de pinsà comú
a Catalunya està incrementant,
amb un augment del 25-36% del
2002 al 2012. Així tenen un estatus
a Catalunya de preocupació menor
(segons l’Estatus d’amenaça dels
ocells nidificants de Catalunya 2012.
Llista vermella dels ocells nidificants
de Catalunya 2012, Institut Català
d’Ornitologia). A més és l’espècie
més abundant als censos hivernants
del Seguiment d’Ocells Comuns de
Catalunya (SOCC), tant a nivell de
tot el país com al nostre municipi.
El picot verd és l’altra
espècie forestal
que ha tingut un increment
més notable
durant el seguiment
del programa Sacre.
En canvi, a Catalunya
s’ha observat
una disminució del
8-18% als darrers
10 anys, però tot i
així té un estatus de
conservació de preocupació
menor. És
un ocell molt fàcil
d’observar a diferents
punts del terme
amb presència d’arbres,
sobretot als boscos de ribera
dels reguers i banqueta del canal, als
arbres i pals de llum dels marges de
conreus i fins i tot en arbres fruiters.
El pardal comú està patint una regressió
a bona part d’Europa. Les
causes que han portat al declivi de
l’espècie en algunes ciutats i regions
europees constitueixen un debat viu
sense que s’hagi pogut donar una
resposta totalment satisfactòria. La
singularitat de l’espècie, una de les
més abundants en individus i lligada
a ambients humans, està generant
força estudis per trobar les causes
o combinació d’aquestes. Entre les
que s’apunten estarien els canvis a
l’agricultura i augment en la utilització
de pesticides, canvis a l’ordenació
del territori amb urbanitzacions,
així com la disminució d’antics
edificis on fer niu i protegir-se del
fred, un increment d’infraestructures,
increment d’espècies competidores
(com per ex. la tórtora turca) o fins
i tot no es descarta l’aparició de zoonosi.
Mentre a nivell peninsular el
declivi és moderat (5%), a Catalunya
Tórtora turca dins del nucli urbà de Linyola.
Foto: © Roger Guillem Martí.
ha patit un descens del 15-22% als
darrers 10 anys, motiu pel qual se’l
classifica amb un estatus de proper a
l’amenaça. A Linyola també s’observa
aquesta forta regressió, arribant
en alguns censos del SOCC a ser del
50% respecte l’any anterior.
L’oreneta vulgar, l’altra espècie
que ha patit un descens poblacional
singular als medis urbans (40% a
Espanya), a nivell de Catalunya se
li manté un estatus de preocupació
menor. Les principals causes es
deuen a la pèrdua d’emplaçaments
de cria, per desaparició d’estables i
corrals, tancament de golfes..., així
com la destrucció directa del niu.
La utilització massiva d’insecticides
és una altra causa que ha provocat
un descens d’individus. Segons el
Projecte Orenetes (ICO), cada oreneta
consumeix entre 5 i 6 grams
d’insectes al dia i calen gairebé 4
kg d’insectes per mantenir tota la
família del març fins a l’agost. Així el
seu descens comporta un increment
d’insectes a les zones urbanes, sobretot
dels molestos mosquits.
barret picat OCTUBRE 2013