You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
36<br />
Barret Picat<br />
Entrevista a Esteve Mestre Roigé<br />
Judit Pedrós Caba<br />
Barret Picat arriba al seu número <strong>200</strong>: va néixer l’any 1979 (10 abans que jo!) i des de petita<br />
m’hi he sentit vinculada: primer com a lectora i després com a redactora. Per això, quan l’Esteve<br />
Mestre, l’actual director, em va proposar cedir-me el seu lloc a la direcció de la revista per<br />
aquesta edició número <strong>200</strong>, em vaig sentir afalagada, però a la vegada preocupada per no fer<br />
caure el nivell d’una revista amb tanta història com aquesta. Després de donar-hi voltes, vaig<br />
caure en que l’entrevista d’aquesta efemèride tan feliç no pot ser a ningú més que a l’Esteve,<br />
membre fundador de Barret Picat ara fa 34 anys (quan la revista va sortir al mercat per només<br />
100 pessetes!). Durant tots aquests anys, tot i haver fer mèrits per ser entrevistat, l’Esteve mai<br />
s’havia deixat entrevistar. Us convido a endinsar-vos a la història d’aquestes <strong>200</strong> revistes de la<br />
mà d’aquest historiador, escriptor i linyolenc.<br />
–Esteve, d’on va sorgir la idea<br />
de crear una revista de i per a<br />
Linyola?<br />
–La idea va ser meva, en aquells<br />
moments pertanyia a un grup de<br />
poesia (La Gralla i la Dalla) i a tota<br />
la geografia lleidatana (i a pobles<br />
propers com Bellcaire, Palau, Bellvís,<br />
Bell-lloc) anaven sorgint revistes, pel<br />
que vaig fer una proposta a un grup<br />
d’amics i tots plegats ens vam posar<br />
a treballar-hi. Prop d’un any després<br />
sortia Barret Picat.<br />
–Quins temes hi tenien cabuda en<br />
aquells primers números?<br />
–Volíem donar una oportunitat a<br />
joves veus per a que tinguessin<br />
l’oportunitat d’estrenar-se i fer conèixer<br />
el que escrivien: contes, poemes,<br />
relats…, però també volíem explicar<br />
què passava al municipi i recuperar<br />
informació del passat de Linyola.<br />
–D’on van sortir els diners per<br />
començar el projecte?<br />
–Per fer el primer número vam convèncer<br />
a l’Ajuntament, que va pagar-lo<br />
i distribuir-lo pel poble. El segon número<br />
i següents ja els vam pagar amb<br />
les quotes dels primers subscriptors i<br />
amb les vendes de la revista.<br />
Esteve Mestre, Carme Arenas i els seus fills Albert i Enric.<br />
–Com us vau organitzar en un principi;<br />
quin era el paper de cadascú?<br />
–Vam decidir que no hi hauria<br />
director, sinó que els redactors<br />
seríem autogestionaris: cadascú<br />
es responsabilitzava del seu i ningú<br />
manava ningú. És la millor decisió<br />
que vam poder prendre, perquè,<br />
sense censura, es podia escriure<br />
de tot... Això sí, durant anys,<br />
Francesc Pou i sobretot Jaume<br />
Balcells van ser molt importants en<br />
aquella època a l’hora d’organitzar<br />
i composar la revista. L’any <strong>200</strong>7<br />
la redacció va decidir que hi havia<br />
d’haver un director, i al febrer del<br />
<strong>200</strong>8 me’n van nomenar.<br />
–Quina és la feina d’un director?<br />
Què és el més complicat i el més<br />
gratificant?<br />
–El més complicat és quan has<br />
de dir que no a algú... té un punt<br />
desagradable, perquè has de decidir<br />
quins són els articles que<br />
sortiran i els que no, perquè no<br />
tens suficients pàgines perquè hi<br />
entri tot… com les fotografies! De<br />
la bicicletada, per exemple, en tenia<br />
60 i només en podia posar 8… i sap<br />
greu perquè sóc conscient de les<br />
barret picat OCTUBRE 2013
Change language