BarretPicat-200

Vistes de Linyola
21
La senyoreta Maria
Germans Sarradell Pascual
El dia 20 de novembre farà 10 anys
que la nostra mare ens va deixar. Va
ser d’un dia per l’altre, sense avisar
i quan realment semblava que ja es
trobava bé. Després d’haver sofert
una operació de cor i quan ja respirava
un altre cop la vida, va decidir
marxar. La Maria Pascual va ser durant
27 anys “ la Senyoreta Maria” a
Linyola. (1969-1996).
Després de jubilar-se, va continuar
conservant aquest nom tan
especial.
Qui més qui menys guarda un
bocinet de la seva obra a casa.
Ja sigui material o immaterial. Qui
no trobaria, a l’entrada o a les
golfes, un tester o una làmpada
de macramé, una nina de sac, una
panera de fusta i cordill, un drapet
amb un munt de punts (de creu, de
pinte, de cadeneta...), una catifa
per l’habitació, pintures de tota
mena, labors de tots colors, miralls
d’estany, drapets de ganxet... Per
la part immaterial, sabem que un
munt de gent guarda un record fantàstic
del seu pas per la seva classe.
No serà tothom, és clar, però
sobretot aquests darrers dies hem
pogut reviure la nostra mare amb
molta gent que ens
n’ha parlat i explicat
anècdotes que no
coneixíem. Sempre
ens quedem sorpresos
(ja ho sabíem,
però no tant) del
bon record que havia
generat en molta
gent. Sempre deia
que tothom és bo
per alguna cosa, només cal descobrir-ho
amb paciència. La manera
com la gent tenen d’expressar-ho
i reviure-ho sempre ens deixa
força tocats emocionalment. Ja
sabíem que compartíem la nostra
mare amb molta gent, però no ha
estat fins després de molts anys
que hem vist que la compartíem
amb tanta gent. Sempre havíem
vist la mare remenant calaixos o
fent més entrepans del compte...
Què fas, mare, li dèiem? –Busco
uns mitjons per fulanito, que ha
vingut sense i està mort de fred.
Agafo també aquesta jaqueta que
en farà més bon servei ell que tu.
I li porto un entrepà que ha vingut
sense esmorzar, el pobre! I així un
dia i un altre... La seva Humanitat
la va fer Gran i molts la recorden
com “una Mama”. Diuen que no et
morts mai si estàs en el pensament
dels qui t’han estimat i us asseguro
que la nostra mare s’ha mort molt
poquet, perquè encara està viva
en el record de molta gent.
Volem recordar també el nostre pare.
Potser molts no el tenen present ja
que aquest any ha fet 25 anys de la
seva mort (8 de febrer). De caràcter
alegre, sempre una paraula amable
per a tothom . També ens sorprèn
molt agradablement la simpatia
que generava. Dues persones molt
estimades, dues persones molt
enyorades. No han conegut cap nét,
però els néts els coneixeran. Moltes
gràcies, pares.
Moltes gràcies a tothom que ens en
parleu i ens els recordeu.
www.clublinyolagym.com