Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
56<br />
Plantes<br />
traiem una mica, l’escalfem i l’apliquem<br />
calent al coll tot fent fregues.<br />
Acte seguit emboliquem la zona amb<br />
un drap de cotó calent.<br />
REMEI núm. 5<br />
Materials:<br />
— Timó<br />
— Mel o suc de llimona<br />
Procediment: Amb una branca de<br />
timó es prepara una infusió o una decocció<br />
depenent del concentrat que<br />
es desitgi. Un cop colat, s’hi afegeix<br />
una cullerada de mel o el suc d’una<br />
llimona exprimida. Quan el preparat<br />
tingui una temperatura tèbia, es realitza<br />
gargarismes diversos cops al dia.<br />
Podem beure també aquesta infusió ja<br />
que té bon gust i el timó també és un<br />
gran desinfectant altres parts del cos.<br />
Altres variants, si no es disposa de<br />
timó, és bo utilitzar per altres herbes<br />
desinfectants com la camamilla, la flor<br />
de saüc, el malví o la sàlvia.<br />
REMEI núm. 6<br />
Materials:<br />
— Unes fulles de col<br />
— Dues cebes<br />
Procediment: Amb les cebes i les fulles<br />
de col es prepara un brou vegetal que<br />
s’ha de beure ben calent durant nou<br />
dies seguits (una novena).<br />
REMEI núm. 7<br />
Materials:<br />
— Mostassa bullida<br />
Procediment: Es bull la mostassa i es<br />
forma una pasta que ben calenta es<br />
col·loca en un drap i es lliga al coll<br />
talment com si fos un cataplasma.<br />
REMEI núm. 8<br />
Materials:<br />
— Oli d’oliva verge<br />
Procediment: Aquest remei es basa<br />
en “trencar les angines”. Per la qual<br />
cosa es busquen uns petits bonyets<br />
situats als canells, entre els ossos<br />
cúbit i radi, a la part superior de<br />
l’avantbraç. Quan es té una infecció<br />
d’angines aquests bonyets es fan<br />
més grossos. Realment són petits<br />
ganglis limfàtics que fabriquen cèl·<br />
lules sanguínies que ens protegeixen<br />
contra les infeccions; per això davant<br />
unes angines aquestes “fàbriques”<br />
treballen més i es poden detectar<br />
millor. Es suca la zona amb oli d’oliva<br />
i amb els dits polzes, la curandera o<br />
remeiera va fregant amb força aquesta<br />
bonyets fins fer-los “desaparèixer”<br />
o els feien “pujar amunt” per l’avantbraç<br />
cap al colze. Si el dolor de coll<br />
es localitzava al costat esquerre, les<br />
fregues s’havien de realitzar al costat<br />
dret i a l’inrevés. Aquesta operació<br />
l’havia de fer una persona avesada<br />
en aquestes pràctiques, no ho podia<br />
fer qualsevol.<br />
Els entrevistats que ho havien comprovat<br />
personalment expliquen que era<br />
una pràctica molt dolorosa, sobretot<br />
si el fregament es realitzava “en sec”,<br />
és a dir sense oli. Normalment, aquest<br />
tractament durava entre vuit i nou dies.<br />
Alguns veïns, a més, ho acompanyaven<br />
de la següent oració:<br />
“Sant Joan i Sant Pere,<br />
van a trobar a Sant Martí.<br />
Martí que fas aquí?<br />
Curo angines.<br />
Suca-te-les amb oli d’olives,<br />
i et seran esmorteïdes”.<br />
Una veïna sanava les angines amb<br />
aquesta altra oració:<br />
Nostre Senyor, Sant Joan i Sant Pere,<br />
van per un camí<br />
troben a Sant Magí,<br />
li diuen: Magí, Magí que fas aquí?<br />
tinc un mal d’angines que no les puc sofrir.<br />
suca-les amb oli d’oliva<br />
que se t’assecaran així.<br />
I després, agafava primer una mà del<br />
malalt, després l’altra i estirava els dits<br />
(falanges) del pacient fins que aquestes<br />
feien un espetec. Aquesta oració<br />
es repetia tres cops acompanyada del<br />
signe de la creu, i després de recitar-la<br />
es sucava el coll del malalt amb oli<br />
d’oliva. També guaria les angines estirant<br />
cap a dalt les orelles per la punta<br />
del pavelló mentre el malalt restava<br />
assegut en una cadira.<br />
FITXA N. 1<br />
EL TIMÓ<br />
(Thymus vulgaris)<br />
Sinonímia: farigola,<br />
frigola, timonet, tomello,<br />
tem.<br />
Localització en el terme de Linyola<br />
El timó és i ha estat una planta molt utilitzada<br />
per a tots els veïns entrevistats a<br />
causa de les moltes virtuts i propietats<br />
medicinals que té i que fa que sigui una<br />
de les herbes remeieres més completes<br />
i polivalents del nostre país.<br />
És una petita planta arbustiva, típica<br />
de la zona mediterrània i amant dels<br />
llocs secs, solejats i sovint formant<br />
comunitats en turons i serres de secà.<br />
Al terme de Linyola, antigament quasi<br />
tot de secà, era força abundant i per<br />
això s’utilitzava moltíssim. Amb el reg<br />
han desaparegut totes aquestes terres<br />
i fa uns anys, alguns veïns recorden<br />
que encara se’n trobava a la partida del<br />
Barranc, un turó enlairat, erm i de secà.<br />
Avui dia però, malgrat que l’hem buscat<br />
per aquella zona, no l’hem trobat.<br />
Ha calgut anar a la serra de Bellmunt,<br />
entre Bellcaire i l’Assentiu per a poder<br />
collir i secar-lo per al treball. La foto<br />
adjunta prové d’aquella zona.<br />
Indicacions terapèutiques: usos<br />
medicinals més habituals segons els<br />
veïns de Linyola entrevistats<br />
L’essència de timó, molt rica en timol,<br />
és un potent desinfectant i bacterici-<br />
barret picat OCTUBRE 2013