Relats Breus Dones 9e i 10e - Dones Despí - Sant Joan Despí

meu pare sorrut, vell i malalt. Amb l’esponja he netejat les seves parts més íntimes, l’he
eixugat i li he posat un bolquer net. Ho he fet!
Mentre escolto el soroll estrepitós d’aquesta tempesta de primavera em fico al llit.
No tinc son però em noto cansada, molt cansada. És com si avui hagués fet un esforç
sobrehumà (potser ho era). M’ensumo les mans i encara puc sentir l’olor de perfum.
Quina fortor! Tanco els ulls per a dormir i torno a notar l’abraçada del pare. Tremolo!
Els seus braços sense nervi han envoltat per un instant el meu cos menut. El pare se
m’ha tornat proper, ha estat un instant, només un instant... Ja sé què se sent amb una
abraçada de pare, del meu pare!
Sobre l’autora:
Vaig néixer i visc a Campdevànol (Catalunya), un poble envoltat de muntanyes a la Comarca del
Ripollès, sempre hi he viscut i m’hi trobo molt bé i, encara que per a alguns és petit, per a mi és
molt gran.
La meva vida no és gens complicada. Treballo fora de casa i a casa, com tantes dones d’aquesta
societat. M’agrada gaudir de les petites coses de cada dia, estar en contacte amb la natura, caminar,
anar amb bicicleta, llegir, ballar, escriure, somiar, estimar... (Potser alguns en dirien perdre el
temps, però, per a mi, és guanyar-lo).
Vaig descobrir la màgia d’escriure de gran, i ara n’estic ben enganxada. Què divertit és inventarse
contes, imaginar-se històries, crear personatges...! El meu home té la paciència de llegir els
meus escrits i, a sobre, animar-me. Això em deu donar una força positiva ja que he tingut la sort
d’aconseguir forces premis literaris, cosa que, com podeu deduir, em fa molt feliç! Però, el que
m’omple més encara és la meva família, amb tres filles i una neta acabada de néixer.
37