Relats Breus Dones 9e i 10e - Dones Despí - Sant Joan Despí

fèiem quan ella ja no podia anar a passeig. L’asseiem en una cadira de la cuina mentre
omplíem els fogons de farina i de pasta de galeta. Fèiem formes de tota mena amb els
motllos d’ella. Tota l’estona cantàvem. “Recordes àvia: Don Melitón tenia dos gatos,
que los hacia comer en un plato y por la noche les daba turrón. Que vivan los gatos
de Don Melitón… xim, pom” Entonàvem cançons d’abans, de les que havíem aprés
amb ella de menudes, cançons tradicionals que ens recordaven moments passats. Què
n’era de divertit! Ella amb prou feines parlava (quasi no podia) però seguia la nostra
cantarella amb veu baixa... “El cocherito leré, me dijo anoche leré, que si quería leré,
montar en coche, leré. Y yo le dije leré, con gran salero leré, no quiero coche leré, que
me mareo leré. El nombre de María que cinco letras tiene :la M, la A, la R,la I, la A,
MA-RÍ-A.”
Quan acabàvem les nostres obres d’art ens en cruspien unes quantes i li’n donàvem.
Ella es menjava les galetes i ens somreia agraïda, se la veia feliç. Llavors nosaltres
l’omplíem de petons, evidentment, de petons ensucrats.
Han passat uns quants anys...
Nosaltres hem deixat enrere la infantesa.
Ella ha anat deixant de fer les coses bàsiques per a ser autònoma (rentar-se, menjar
sola, vestir-se, i, fins i tot, caminar i parlar).
És com si, de mica en mica, s’anés acomiadant de totes les coses rutinàries que envolten
la vida.
I, per a nosaltres... És com si anéssim perdent a la nostra àvia a poc a poc, pessic a
pessic...
Avui és el seu aniversari. Fa vuitanta anys. La mare li ha posat el millor vestit que té,
l’ha ben pentinada i fa goig. Tots ens hem empolainat per a l’ocasió. Mengem de forma
distesa parlant del passat, del present i d’un futur esperançador, així el volem veure!
Aquest vespre l’Anna i jo sortirem de festa. La mare és mira al pare amb picardia i li
diu: “mira les nostres nenes s’han pintat, porten pintures de guerra” (referint-se a que
ens hem pintat la ratlla dels ulls); i el pare replica “que tremoli l’enemic!” (referint-se
als nois, als nostres amics) Sí, ens hem anat fent grans...!
65